Opinió

la CRÒNICA

Impostos espoliadors

Una societat mercantil està gravada amb l'impost sobre societats, que pot suposar una tributació del 30% sobre el benefici. I els administradors d'aquesta entitat hauran suportat en les seves nòmines una retenció del 42% a compte de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). Encara que sigui barrejar pomes amb peres, si considerem que la majoria de societats d'aquesta demarcació són familiars, vol dir que el tipus impositiu de l'impost sobre societats i el de la renda de les persones físiques recauen, de fet, sobre la mateixa família, encara que sigui per diferents vies impositives.

En aquests dies, s'estan ultimant les declaracions de l'IRPF. En elles, les persones que han suportat una retenció del 42% poden encara veure incrementat el seu gravamen si han tingut ingressos elevats, addicionals per lloguers o altres, que els facin pagar un marginal que a Catalunya pot arribar al 56%. Si sumem aquest import final al liquidat per l'impost sobre societats, el total és espoliador.

Però llavors entra l'impost sobre el patrimoni, un gravamen que s'havia suprimit anys enrere perquè tornava a incidir sobre els guanys d'una persona quan els dipositava en una entitat d'estalvi o adquiria béns. Doncs sobre el valor d'aquest romanent obtingut amb tant d'esforç torna a gravitar l'impost sobre el patrimoni. Es va dir que la reimplantació era temporal –un any o dos–, però el 2012 –que ara és objecte de declaració–, el llistó de la no retribució ha passat de 700.000 a 500.000 euros, el que ha obligat moltes més persones a declarar. Es confiava que seria suprimit en un futur immediat, però Mas-Colell va sorprendre anunciant ara l'augment dels tipus impositius, pel que és clar que no hi ha intenció de suprimir-lo. Per acabar-ho d'adobar, també preparen la reinstauració de l'impost sobre successions, que ara gaudia d'una exempció del 99% entre parents. El fruit d'un estalvi de tota la vida es tornarà a gravar quan passi als hereus, originant unes liquidacions plenes de conflictes.

El que està esdevenint és molt dur, sobretot quan hom pensa que en altres comunitats autònomes espanyoles –Madrid o València– els tipus impositius són menys elevats, que l'impost sobre el patrimoni és zero i el de successions no es liquida ni es pensa implantar en el futur. El greuge és enorme. Algunes persones, vetllant pels seus interessos, ja pensen domiciliar-se fora del Principat per evitar aquesta espoliació.

Segurament no és el que convé a Catalunya, que pot perdre una ingent quantitat d'empresaris i propietaris que es buscaran la vida en un altre lloc menys castigat.

I aquí la ironia no té cabuda. És impotència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.