El govern ens provoca

No és pas casualitat que, més sovint del convenient, el president, algun ministre o el govern en abstracte restin nivell al portaveu de les males notícies, perquè saben que molesta no donar importància al pregoner de quelcom que ferirà Catalunya. Així, la vicepresidenta —amb cara de bona noia— recull la majoria dels encàrrecs. Santi Vila, conseller de Territori i Sostenibilitat, va comentar amb amplitud a El Punt Avui la declaració que el govern no acabarà el desdoblament del tram d'N-II entre Tordera i Maçanet de la Selva i no citava portaveu. La hipotètica connexió del tram amb un quart cinturó formarà part de les llegendes d'incompliments estatals. Caldrà afegir-hi el soterrament del tren tradicional a Girona i l'enderrocament del pas elevat.

S'ha citat aquests dies la difícil
i perillosa comunicació entre Girona, Tossa i Lloret. No s'entén com no se'n parla més, d'aquest fet. Amb els cinturons de l'N-II a Girona i Figueres, en conjunt, són la burla més gran feta pels governs
a Girona. Es fa pesat repetir-ho: a les províncies d'Almeria, Granada, Màlaga i Cadis, de l'autopista —ells en diuen autovia—que ressegueix tota la costa a cada poble de l'interior, proper o no, petit o gran, hi ha una carretera o autovia perfecta que hi uneix. No pas d'ara,
fa prop de trenta anys que es van construir. Els anys vuitanta i noranta, sols es podia trobar l'autobús de línia que circulava dues vegades al dia i ramats de cabres deixant-hi una allau de boletes negres com a peatge; en veure-les, els turistes deien “typical Spanish”. A l'estiu, en aquests petits nuclis urbans on no hi ha infraestructura turística, segueix havent-hi un trànsit ridícul. Si els qui cobren les peonadas, des dels bars on passen els dies —mesos i anys— fent el dòmino esperant la jubilació, veiessin la carretera de Lloret a la televisió dirien: “¡La tele é má exagerá que un andalú! ¿Cómo va a cabé toa esa carnasa en
el Loré ese?” La denúncia fiscal de presumpta aportació del Palau a CDC, feta l'endemà de la proclamació del pla per iniciar la consulta, amb tota seguretat feia dies que la tenien a punt. Veritat o no, serveix igual.

El vertaderament important va ser trencar l'eufòria. Ens estan, però, carregant l'índex de cabreig i el proper 11 de setembre es poden trobar amb Barcelona massissa de catalans, establint el rècord mundial de concentracions pacífiques de patriotes esbaconant públicament un govern, amb Espanya atònita, Europa prenent nota i el món observant. Si mal comptats l'any passat n'hi va haver dos milions amb no massa problemes, posant-hi pit i els barcelonins, paciència, no podríem posar-hi quatre milions de catalans d'entre mig i cabreig sencer? Ostres, coix i tot, ja m'hi trobo!