Un pedaç de 100 milions

Des del començament ja va semblar un projecte faraònic i hores d'ara més d'un es deu preguntar qui devia ser l'il·luminat que va tenir l'ocurrència d'aprofitar les obres del TAV per soterrar les vies del tren a Girona. Ara ja no hi ha qui ho aturi, com la majoria de ciutadans ja han comprovat i patit, o sigui que no es tracta de tornar a plantejar l'encert o no de la decisió. Però un any després de l'inici de les obres a la ciutat, el que sí que es pot qüestionar són les improvisacions, les anades i vingudes, els retards, les molèsties, les incògnites, les indecisions... Un dels últims capítols de despropòsits té a veure amb el tercer rail que s'està fent entre Girona i Figueres perquè hi puguin circular els trens d'alta velocitat mentre no estiguin fets els famosos túnels. Es va dir que aquest tercer rail d'ample europeu estava pensat només per als trens de mercaderies. O sigui que els passatgers encara hauríem d'esperar dos anys més, –ja no ve d'un!– per poder anar de Barcelona a la frontera amb TAV. El problema és que, com passa massa sovint, on es va dir blanc ara es diu negre. O el que és el mateix, que sembla que ara potser sí que aquest tercer rail es farà servir perquè hi circuli el TAV per a passatgers. És increïble que ningú encara no sigui capaç d'aclarir què passarà amb aquest pedaç. Perquè no es pot oblidar que aquest tercer rail és un pedaç per sortir del pas, pel retards que porten les obres del TAV. Això sí, un pedaç que costarà –ens costarà– ni més ni menys que... 100 milions d'euros. Però el millor encara està per veure. Perquè, què passarà quan ja estiguin fets els túnels? Es desmuntarà el tercer rail com se suposa i s'ha anunciat que s'ha de desmuntar el viaducte del tren que creua la ciutat? El més probable és que nosaltres no ho veiem si els responsables de decidir-ho són els mateixos que ho estan decidint ara.