Cinisme

He vist que un grup de jutges del Tribunal Suprem, de catedràtics universitaris i d'altres alts funcionaris espanyols participen en un llibre amb el suggestiu títol Recuperar España. Home, m'he dit jo, ja era hora que algú suggereixi alguna cosa perquè Espanya recuperi la sobirania, que ara no és en les mans del poble, com diu la Constitució aquesta que treuen a passejar cada dia, sinó en les dels fons d'inversió.

Però no. El llibre, que m'han dit que és la bíblia de molts dirigents del Partit Popular –sobretot d'aquells que afirmen conèixer el nostre país sense haver-lo trepitjat mai; ni falta que fa–, parla de reformar la Constitució per tornar a les essències del 1978. És a dir, insta a deixar-se de romanços i recentralitzar l'Estat d'una tacada.

Al llibre, que no sé si s'ha de prendre com una demostració de fins on pot arribar l'analfabetisme històric, s'afirma, entre altres coses, que res acredita que Franco perseguís el català.

És clar, és clar... Llavors, el ban que el general rebel Eliseo Álvarez Arenas va dictar el 27 de gener del 1939 confinant el català a les llars, què va ser? I la prohibició del català en la litúrgia? I la imposició de l'espanyol en tots els actes públics? I l'expulsió fulminant de qualsevol funcionari que parlés en català? I la multa i destitució d'alcaldes pel fet de parlar la seva llengua?

Als cínics que neguen la persecució del català, la llengua pròpia del meu país, els agradaria dir que tot això m'ho invento. Però, mira, no: ho he trobat a l'hemeroteca. Als diaris de l'època. És el que té el paper imprès. Cal no oblidar-ho, ara que molts diuen que a la premsa li canten les absoltes.