Mig any al centre de la tempesta

Josep Maria Amargant, un home amant del cinema i dels viatges, sobretot un enamorat de tot el que tingui relació amb els trens, ha patit durant l'últim mig any una intensa i indesitjada exposició als mitjans de comunicació. Acostumat a tractar amb els periodistes cada dia, el cap de protocol de la Diputació ha considerat sempre que el seu paper era mantenir-se al marge de qualsevol protagonisme públic. De portes endins, però, ha participat en nombroses polèmiques amb diferents presidents de la Diputació i li ha tocat, tal com ell mateix reconeix a la conversa enregistrada per l'exassessora d'UDC Minerva Amador, “tapar molts merders”. Fins que el novembre passat la denúncia de l'expresident de la Diputació Jaume Torramadé contra Amador per presumpta extorsió el va situar al centre de la tempesta a ell, que havia fet de mediador entre les parts per evitar que l'afer es judicialitzés. Al final, però, Amador també va denunciar Torramadé per presumpte assetjament sexual i Amargant va acabar publicant una carta incendiària en la qual acusava l'expresident d'intentar tapar l'escàndol. A partir d'aquest moment, el cap de protocol no ha deixat de sortir als diaris, l'última vegada dimecres passat, en va publicar en aquest diari una carta contra el vicesecretari general d'UDC Antoni Font, en la qual l'acusava de mentir per dir que no es coneixen de res. El mandat de l'anterior president va ser per a Amargant el més convuls de tots, almenys en l'aspecte públic, però són prou conegudes les desavinences que va tenir amb altres persones que van precedir Torramadé com ara Jaume Vilert i Carles Pàramo. El seu currículum demostra que ha sobreviscut a set presidents, ara està per veure si n'afegirà un altre a la llista.