El perfil d'Egipte
La situació política a Egipte ha agafat una mica a contrapeu argumental la majoria d'analistes del món occidental, que estem suant tinta per intentar conjuminar la necessitat de justificar que es revoqui el poder a un senyor que, com a remei, ha demostrat ser com la malaltia que venia a guarir, amb l'evidència que hi ha hagut un cop d'estat contra un representant escollit democràticament. En qualsevol escenari posem per cas europeu, la situació seria inacceptable des del nostre propi punt de vista, tot i que potser no ho seria tant a ulls d'altres cultures polítiques. Aquí hi ha, em sembla, el quid de la qüestió.
Per aquests verals sovint fem política comparativa pressuposant que la democràcia occidental és l'objectiu comú de tota la humanitat i que tots els que no hi han arribat són societats que no han avançat prou en el camí de les llums i que cal guiar-les, tutelar-les i vigilar-les mentre van progressant en el bon i únic camí possible. Això és fals. Com a demòcrates hem d'estar convençuts que tenim, ep, de manera perfectible, el millor sistema d'organització i convivència. Però ens cal admetre que el nostre parer no és pas veritat universal i que no necessàriament la resta de pobles del món caminen en la mateixa direcció. Per analitzar el cas egipci, més que el mesurador democràtic convé aplicar el geoestratègic, que dóna més importància a l'estabilitat que no pas a la legalitat. En casos com aquests, estem condemnats a conformar-nos a intentar comprendre processos regionals entenent que en política internacional no hem pas vingut a canviar el món sinó a procurar que el món no ens canviï a nosaltres.
