Reptes

Governs tacats per la cor­rupció i pels cor­rup­tes, aquí i arreu, d'uns colors i altres. Ins­ti­tu­ci­ons insol­vents, des­pre­o­cu­pa­des, insu­fi­ci­ents i menys­tin­gu­des que no reso­len les neces­si­tats dels admi­nis­trats. Monar­quies tro­na­des que no repre­sen­ten ningú. Par­tits polítics que no toquen quarts ni hores… Situ­a­ci­ons límit que fóra bo que veies­sin en la rege­ne­ració impres­cin­di­ble l'única manera de reei­xir. I fer-ho, necessària­ment, de la mà dels admi­nis­trats, sota la seva super­visió i amb el seu plàcet. Això, que no és res més que la cons­ta­tació d'una neces­si­tat, haurà de ser també a par­tir d'ara matèria pri­mera i repte fona­men­tal d'un sec­tor que no està en un dels seus millors moments (però, per ser hones­tos, tam­poc en un dels pit­jors de la seva història). Aquesta set­mana que dei­xem enrere la Fede­ració Cata­lana d'ONG (ara inte­grada per coo­pe­ració al desen­vo­lu­pa­ment, pau i drets humans) ha reno­vat pre­sidència i junta. Un elenc d'onze per­so­nes potentíssim, capi­ta­ne­jat per una dam­ni­fi­cada de la crisi al sec­tor, fins no fa gaire tre­ba­llant a la Fun­dació Cul­tura de Pau de la UAB, Míriam Ace­vi­llo. Una fede­ració d'ONG que haurà de rein­ven­tar el seu model de finançament. I si això serà el pa per poder viure avui, no serà menys impor­tant l'oxi­gen que els per­metrà res­pi­rar demà. I això voldrà dir per força dei­xar la tebi­esa en els dis­cur­sos que abor­den temes tan fona­men­tals per la rea­li­tat on viuen com les reta­lla­des, el model econòmic i social. Tant crèdit els donarà la seva acció al sud, en con­flic­tes, emergències o apo­de­ra­ments diver­sos, com la coherència en els debats locals. I no podran que­dar al marge de defi­nir-se sobre quin model sani­tari defen­sen, com mullar-se pel que fa referència al dret a deci­dir dels pobles, el propi inclòs.

Desitjo tota la for­tuna i encert al nou equip que en moments com­pli­cats com el d'ara deci­dei­xen no evi­tar la res­pon­sa­bi­li­tat. I els enco­ratjo a no elu­dir ser part d'un procés que, també a casa, reclama justícia social, democràcia i poder seguir avançant en una Cata­lu­nya cohe­si­o­nada. Sort i coratge!