Els trets dels Mossos
les sospites”
Ahir va comparèixer al Parlament la senyora Ester Quintana, que va perdre un ull durant els aldarulls del 14-N per l'impacte d'un projectil que encara ningú amb autoritat per fer-ho no ha aclarit amb totes les lletres si era o no era una pilota de goma llançada pels efectius antiavalots dels Mossos d'Esquadra. Paral·lelament, cinc agents van ser imputats ahir pel jutge per la mort a trets d'un fugitiu armat que havia disparat primer. És barrejar naps amb cols?
Hi ha pocs dubtes que l'actuació policial d'aquesta setmana al Pirineu ha estat raonable atenent a les circumstàncies, encara que la mort d'una persona, per més perillosa que sigui, no pugui ser motiu de satisfacció ni orgull, i que per això calgui una investigació judicial a fons. Pocs dubtes, per tant, sobre la feina dels agents al Berguedà. Poques certeses, en canvi, sobre el que va canviar la vida a Ester Quintana.
Els dos casos no tenen cap relació, però sí que influeixen en la sensació de confiança en relació amb la policia catalana. I això no és tant qüestió de la pròpia policia com de la direcció política. Qualsevol opacitat o obstrucció política per l'esclariment de fets tan greus pot acabar allargant l'ombra del dubte i les sospites sobre permissivitat amb la contundència. La credibilitat de la policia i la confiança en aquest cos és tan fonamental en una societat democràtica que la transparència ha de ser diàfana, encara que els fets de vegades no agradin. A la senyora Ester Quintana cap veritat no li retornarà l'ull, però encara hi ha temps perquè, tant a ella com a la resta de la ciutadania, no ens prenguin la confiança.