Opinió

LA GALERIA

Transparència

Qualsevol administració s'hauria d'exigir ser transparent

Una llei anun­ci­ada fa 35 anys sem­bla que es podria apro­var dins d'aquesta legis­la­tura. Es tracta de la deno­mi­nada llei de trans­parència. És impor­tant? Necessària? Serà efec­tiva? La nos­tra manera de valo­rar les nor­mes és pecu­liar. Encara que una cosa la digui una llei, i que aquesta norma sigui cor­recta, no ens costa gaire “sal­tar-nos-la”, esqui­var-la, una acti­tud que sin­te­tit­zem i en certa manera jus­ti­fi­quem amb la popu­lar frase “feta la llei feta la trampa”. Les nor­mes a casa nos­tre no hi són pas per ser obeïdes, encara que siguin jus­tes. No ens entu­si­as­men les nor­mes però en canvi, i aquí ve la qüestió curi­osa, dema­nem que n'hi hagi. “On ho diu, que això no es pot fer?” excla­mem si algú ens retreu un mal com­por­ta­ment cívic. “On està escrit?”. És difícil d'enten­dre. L'acti­tud ideal seria la contrària: estar pre­dis­po­sats a fer fun­ci­o­nar bé la soci­e­tat sense neces­si­tar que cap llei o cap regla­ment ens indi­qui què podem i què no podem fer. De moment no és així. Estem en crisi, no ens fa mal cap cama però con­ti­nuem aga­fant l'ascen­sor per pujar un o dos pisos, fins que una norma ens recordi que hem d'estal­viar ener­gia i ens en limiti l'ús.

Penso en aquesta curi­osa acti­tud (no cre­iem gaire en nor­mes però en dema­nem) cada cop que sento par­lar d'aquesta llei de trans­parència que ara està al Congrés. Diu el govern que, quan s'aprovi, les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques dei­xa­ran de ser tan opa­ques, tan hermètiques com són ara. La timi­desa del text del pro­jecte de llei no dóna pas gaire espe­ran­ces (més que de trans­parència serà de “transa­pa­rença”, per cobrir l'expe­di­ent), però al marge d'això, la pre­gunta que els res­pon­sa­bles de les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques s'han de fer és la següent: cal una llei de trans­parència per ser trans­pa­rents? Que no exis­teixi aquesta llei no vol dir que avui (i fa 35 anys) no es pugui afa­vo­rir la con­sulta de la infor­mació, divul­gar-ne tanta com sigui pos­si­ble, con­tes­tar en ter­mi­nis breus quan la sol·licita un ciu­tadà, infor­mar les asso­ci­a­ci­ons de veïns abans que ho dema­nin, en defi­ni­tiva, prac­ti­car acti­va­ment la trans­parència. Vegem-ne un exem­ple il·lus­tra­tiu. Recent­ment la mesa del Congrés, on ara es dis­cu­teix la futura llei, es va negar a donar infor­mació dels seus viat­ges ofi­ci­als a un peri­o­dista perquè la llei encara no estava apro­vada. Excu­ses de mal paga­dor, perquè res no impe­dia infor­mar-ne. Qual­se­vol admi­nis­tració s'hau­ria d'exi­gir ser trans­pa­rent, a part de si ho exi­geix una llei més o menys bona. Cal cap llei d'hon­ra­desa, per ser hon­rat?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.