De festival en festival

Els gironins tenim molta sort de poder viure on vivim. Molta sort de poder viure en unes comarques com les nostres. Molta sort per molts motius. Tot i que aquesta sort a vegades ens pugui anar en contra. Per exemple, aquests dies ja han començat o estan a punt de començar els tradicionals festivals que cada estiu omplen de música les nostres poblacions. No solament l'oferta és extraordinària, sinó que n'hi ha per a tots els gustos i per a totes les edats. Però no per a totes les butxaques. I aquí està la creu d'aquesta moneda que a la cara té que les comarques gironines ofereixen cada estiu una de les ofertes musicals i artístiques més completes i destacades del país. Els gironins tenim motius per sentir-nos orgullosos d'acollir figures de primera fila i alguns dels festivals de més prestigi. Però anar a gaudir-ne no està a l'abast de tothom. La situació que ens envolta no fa gens fàcil destinar una part del pressupost familiar a gaudir d'aquesta oferta. Una situació culpa de molts que sí que podran gaudir no solament d'un sinó probablement de molts concerts. Fins i tot d'alguns que no els interessen. Entre aquestes persones hi haurà polítics, empresaris i banquers que viuen una altra realitat. Encara que no tots, és cert. Polítics, empresaris i banquers que s'han enderiat a viure una realitat que no és la de la majoria de ciutadans, però que ells mateixos han creat. Una realitat que fa que puguin lluir de festival en festival sense problemes, mentre la majoria fa mans i mànigues per poder comprar una entrada per passar una vetllada amb l'artista preferit. També és cert que en el cas dels empresaris i banquers, més d'un i de dos es passejaran per festivals que poden tirar endavant gràcies precisament a les aportacions econòmiques de les empreses i entitats financeres que representen. Aquesta anomenada obra social o responsabilitat social potser els permet tenir la consciència una mica més tranquil·la. Però la realitat econòmica, la percepció social i l'enuig ciutadà que ells han contribuït a crear amb les seves actuacions no s'oblida, ni es capgira, ni se soluciona només amb un taló. És de justícia agrair que hi hagi entitats que amb la seva contribució permetin tirar endavant projectes culturals com els que ens envolten. Però en el fons només és una petita restitució d'allò que la majoria de la ciutadania ja els havia donat.