Avís de Rússia

Els aires mediàtics de Moscou s'han animat recentment amb la publicació d'un relat de política-ficció en què l'autor, Aleksandr Khramitxkin –un conegut periodista especialitzat en estratègia–, especula sobre els efectes d'un atac de la Xina a Rússia amb l'objectiu d'apoderar-se de territoris al llarg de la frontera de 4.300 km entre els dos països, que Pequín reclama des de fa decennis.

Per ara, aquest escenari és inversemblant, donat el potencial d'escalada d'una confrontació entre les dues potències, dotades de grans arsenals nuclears, però no se sap mai què pot comportar el futur. En qualsevol cas, la resposta russa no s'ha fet esperar, en la forma de les maniobres militars més grans des de la desaparició de la Unió Soviètica, que s'han portat a terme durant les dues últimes setmanes a l'entorn de l'illa de Sakhalin, a la riba del Pacífic, amb la participació de 160.000 soldats, 5.000 carros de combat, 150 avions i dotzenes de vaixells.

Les maniobres –supervisades sobre el terreny pel mateix president Putin– són un avís de Rússia. ¿Contra qui? Contra la Xina, per si els dirigents de Pequín mantenen ambicions d'esgarrapar per la força algun territori rus. També contra el Japó, que continua reclamant les illes Kurils –molt a prop de Sakhalin– ocupades pels soviètics a finals de la II Guerra Mundial. I també, de retruc, contra els EUA, que no renuncien a la seva presència a l'oceà Pacífic.

Amb l'exhibició de poder, Rússia vol demostrar que ha superat els seus fracassos a les dues guerres de Txetxènia i s'ha restablert com a gran potència militar, en part gràcies a una costosa reforma, que ha modernitzat la lenta i monstruosa maquinària militar soviètica. El futur dirà si l'avís és prou convincent.