Avís de Rússia

Els aires mediàtics de Mos­cou s'han ani­mat recent­ment amb la publi­cació d'un relat de política-ficció en què l'autor, Alek­sandr Khra­mitxkin –un cone­gut peri­o­dista espe­ci­a­lit­zat en estratègia–, espe­cula sobre els efec­tes d'un atac de la Xina a Rússia amb l'objec­tiu d'apo­de­rar-se de ter­ri­to­ris al llarg de la fron­tera de 4.300 km entre els dos països, que Pequín reclama des de fa decen­nis.

Per ara, aquest esce­nari és inver­sem­blant, donat el poten­cial d'esca­lada d'una con­fron­tació entre les dues potències, dota­des de grans arse­nals nucle­ars, però no se sap mai què pot com­por­tar el futur. En qual­se­vol cas, la res­posta russa no s'ha fet espe­rar, en la forma de les mani­o­bres mili­tars més grans des de la des­a­pa­rició de la Unió Soviètica, que s'han por­tat a terme durant les dues últi­mes set­ma­nes a l'entorn de l'illa de Sak­ha­lin, a la riba del Pacífic, amb la par­ti­ci­pació de 160.000 sol­dats, 5.000 car­ros de com­bat, 150 avi­ons i dot­ze­nes de vai­xells.

Les mani­o­bres –super­vi­sa­des sobre el ter­reny pel mateix pre­si­dent Putin– són un avís de Rússia. ¿Con­tra qui? Con­tra la Xina, per si els diri­gents de Pequín man­te­nen ambi­ci­ons d'esgar­ra­par per la força algun ter­ri­tori rus. També con­tra el Japó, que con­ti­nua recla­mant les illes Kurils –molt a prop de Sak­ha­lin– ocu­pa­des pels soviètics a finals de la II Guerra Mun­dial. I també, de retruc, con­tra els EUA, que no renun­cien a la seva presència a l'oceà Pacífic.

Amb l'exhi­bició de poder, Rússia vol demos­trar que ha superat els seus fra­cas­sos a les dues guer­res de Txetxènia i s'ha res­ta­blert com a gran potència mili­tar, en part gràcies a una cos­tosa reforma, que ha moder­nit­zat la lenta i mons­tru­osa maquinària mili­tar soviètica. El futur dirà si l'avís és prou con­vin­cent.