El canvi

A hores d'ara, ja sabem el gir que el PP volia imprimir amb aquell Suma't al canvi amb què es va presentar a les eleccions espanyoles del 2011. Un any i mig després, el nou estil que els populars presentaven en un cartell rectangular i amb l'eslògan en lletres blanques sobre el blau corporatiu és com aquell ban: rígid, antic... sense novetats. En les relacions amb els territoris, i amb el focus sobre Catalunya, es prepara una recentralització que, amb l'excusa de la crisi i aprofitant l'extrema debilitat econòmica de la Generalitat, pretén recuperar competències i cimentar qualsevol escletxa que possibiliti una consulta.

El temps des que Mariano Rajoy va arribar a La Moncloa ha servit per deixar en evidència el PP de la majoria absoluta, el més descarat, ranci, barroer. Aquell que, sense enrogir, treu importància al fet que el president del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos, hagi pagat quotes com a afiliat del partit fins al 2011. No està escrit enlloc que sigui incompatible, diuen. Els mateixos que el 2007 van apartar el magistrat Pablo Pérez Tremps de la deliberació sobre l'Estatut per haver fet un estudi troben no només compatible, sinó defensable que un dels seus lideri els pronunciaments sobre les normes contra les quals recorren, entre aquestes la Declaració de Sobirania. Els populars s'asseguren l'avantatge en un moment de màxima conflictivitat entre l'Estat i Catalunya. Què es pot esperar del TC? Res. Només desitjar que la recusació que tenen en ment el govern i el Parlament prosperi.

La politització d'un tribunal integrat per dotze magistrats que en formen part, en la seva majoria, a proposta dels partits no és cap novetat. En tot cas, es desemmascara. I queda clar que el PP és capaç de tot. Pérez de los Cobos, elegit a proposta dels populars, no és que sigui conservador o que en sigui proper, és que és del partit. Més desprestigi per a un Constitucional amb la reputació per terra, però que és el que continua dictant sentència. Aquí no hi ha canvi, hi ha presa de pèl.