L'espera

Tot, de fa un temps, ha agafat l'aire d'una espera incerta. Hi ha un decandiment general que té molt a veure amb la sensació d'esperar coses que no s'acaben de concretar. Si es tracta d'esperar per passar l'estona entrem en el terreny de l'absurd existencialista. I si es crea una expectativa que no es compleix, el desànim és garantit. Se'ns acumulen les esperes: S'acabarà algun dia la depressió econòmica? Anirà algun dia a la presó el lladre confés, el gens honorable senyor Millet? Hi haurà algun dia vols regulars a l'aeroport de Lleida? S'obrirà algun dia la colossal presó que la Generalitat va construir a l'Empordà? Abdicarà el rei algun dia? S'aprovaran el 2013 els pressupostos del 2013? Tindrà ressò internacional la gran rotllana? Haurà enviat la carta el president Mas a Rajoy quan es publiqui aquest article? Quants mesos tardarà Rajoy a contestar la carta quan la rebi?... Hem de creure que els grans problemes polítics es resolen ara per correu postal? Tot són esperes. I en aquest panorama, Don Mariano Rajoy ha tingut la pensada d'explicar finalment el que no es pot explicar el primer dia d'agost. L'ocurrència és d'un cinisme lamentable. Causa fatiga, desànim i estupor. El senyor Rajoy és un gran esperador, un home amb aquell temperament d'arrel gallega que ha generat polítics inquietants. Rajoy deu ser dels que pensen que, en política, una setmana és molt de temps i deu esperar que algun gran cataclisme posi en segon pla la seva compareixença en relació al tema Bárcenas. Quan esgotats per tantes esperes ja només esperàvem les vacances, el president Rajoy ha tingut la barra de proposar-nos que l'agost comenci el dia 2. Prou sap que molts no li faran cap cas i d'això, trist governant, d'això es refia. A Espanya, deia el poeta, el mal govern és un estat místic. I encara afegia que de totes les històries de la història la més trista era la història d'Espanya... perquè acaba malament. Eren versos de Gil de Biedma, versos de fa cinquanta anys, que sonen avui carregats de noves, inesperades, ressonàncies... Disculpin, deu ser la calor...