Opinió

La Siemens i Marca España

Hi ha moments que convé prestar atenció a les transformacions que, d'una manera inexorable, es van produint al món que ens envolta i condiciona

Hi ha moments que convé prestar atenció a les transformacions que, d'una manera inexorable, es van produint al món que ens envolta i condiciona. És en funció dels canvis observats que ens haurem de ressituar. I, per tant, és indispensable fixar-se en la desacceleració dels països BRIC (Brasil, Rússia, Índia i Xina) que tanta repercussió poden tenir en els mercats. Cal prendre nota també de la bancarrota de la ciutat de Detroit, a Michigan (EUA), coneguda també per Motown o Motor City, a fi de subratllar la seva condició de capital de la indústria de l'automòbil reduïda ara a la insolvència sense cap via d'ajut del govern federal. Sic transit gloria mundi. Ja va passar abans a Pittsburgh i, de rebot, a Filadèlfia, a causa de la crisi siderúrgica, i al cap de pocs anys s'havien reconvertit gràcies a l'expansió de les universitats locals. A Grècia també s'observen cada cop més partidaris d'un Grexit, d'una sortida de l'euro. Per ara, ja han posat en venda les loteries de l'estat i han rebaixat l'IVA de l'hostaleria a fi d'estimular la despesa turística.

En un altre ordre de coses, també s'ha produït un esdeveniment ben remarcable i que ens toca de molt a prop. M'estic referint a la destitució del president mundial de la Siemens (segona o tercera empresa d'Alemanya), una empresa líder en tecnologia, amb 130.000 treballadors escampats arreu del món. La destitució la va decidir el consell de supervisió de dimecres passat pel descontentament d'alguns grans inversors i dels representants dels treballadors, que són majoria. El destituït es diu Peter Löscher, és gendre del gran president del Barça Agustí Montal, amb qui vaig tenir l'honor de col·laborar en tant que comissari del 75è aniversari del club, i a més té casa a la falda de Vallvidrera. Va ser triat per fer una gran neteja de la corrupció de la Siemens en molts mercats d'exportació on la mordida i el suborn eren la regla per obtenir les comandes. Se'n recorden de l'ambaixador Guido Brunner, nascut a Madrid i que, en castellà de Chamberí i de chotis, era a l'estil del “Pichi es un chulo que castiga”? Jo el vaig conèixer d'alcalde president quan, com a primer conseller de Comerç i Turisme de la Generalitat recuperada, vaig presentar un pavelló de Catalunya a la ITB de l'actual capital alemanya, que era i encara és la fira de turisme més important d'Europa. Brunner ens va ajudar en saber que teníem el suport de l'ADAC, l'automòbil club d'Alemanya que té 16 milions de famílies afiliades, una colossal revista i una emissora de ràdio que escolten els conductors a les autopistes.

I així va començar el nostre miracle turístic al marge de l'estèril publicitat genèrica de les oficines espanyoles de turisme que seguien amb pòsters als aparadors venent l'eslògan “Spain is different”, una mica en la línia de la Marca España d'aquest sinistre personatge que es diu Gafo i és jurista militar (diuen que la justícia militar és a la justícia com la música militar és a la música) i diplomàtic exambaixador a Beirut que abans d'aconseguir la fama per l'inefable procediment de declarar allò tan jurídic i diplomàtic com fer unes declaracions contra “los catalanes de mierda que no se merecen nada” era col·leccionista de condecoracions, freqüentava els ambients alternatius, la beautiful people i els invitats a les fastuoses festes d'alcohol i dones atractives al palau de Chehab com a dignatari acreditat en un país de Hezbol·là, guerra i terrorisme. A part del cotxe descapotable i les discoteques chic, acompanyava Rodríguez Zapatero i la vicepresidenta Fernández de la Vogue en molts viatges i el van designar com a responsable d'aquell invent de l'Aliança de Civilitzacions. I és que realment la frívola superficialitat pot ser tan perniciosa com l'antisemitisme que alguns nazis espanyols adrecen contra Catalunya. Tot això mentre predicava la construcció naval just després de l'avarament en què es va enfonsar el submarí Peral, joia de l'armada, a la qual Gafo pertany. Per cert que l'almirall cap de l'estat major no ha dimitit després del gran fracàs a Cartagena ni tampoc ningú no li ha reclamat una enorme reducció del pressupost declarat intocable.

Segons la revista ‘Mondanità' que cita el suplement dominical madrileny Crónica, a Beirut, Gafo era el més popular entre homes, dones, grans, joves i, com diu l'expressió col·loquial, “àdhuc militars sense graduació”. I encara li quedarà temps per finançar un centre mèdic per als palestins de Sabra i Shatila. Però no per posar-se al corrent de la situació d'estafes i ruïna total de Pescanova, que, en plena entrada a la presó dels directius, Gafo presentava en una campanya publicitària dedicada a la “primera empresa mundial de pesca, aqüicultura i peix congelat”. Francament, és gafe més que Gafo, perquè només li faltava a la Marca España la funesta imatge de l'accident ferroviari de l'alta velocitat a Galícia.

Bé, tot això m'havia desviat del Brunner, situat a la legació de Madrid, quan va explicar que les gratificacions de l'AVE de Sevilla no eren sobres model Bárcenas, sinó “convolutos”. Ja pels arcs de control electrònic que Aena va comprar per al Prat dels Jocs Olímpics, la Siemens va haver d'explicar que la llei alemanya no permet pagar comissions per vendes a països de la UE. De manera que l'operació es va triangular i els aparells van entrar com a mercaderia de l'Uruguai. Doncs bé, l'home que va posar ordre i que va eradicar la corrupció ve ser Löscher, l'ara reemplaçat pel director financer Joe Kaeser, a qui mai ningú no li podrà regatejar el mèrit indiscutible d'una neteja sense precedents. La cancellera Merkel va intentar debades i in extremis influir a favor de la seva continuïtat, però a Alemanya als governs se'ls pot dir que no. I, de vegades, la crisi converteix els salvadors en sacrificats. Al capdavall, el que compta és el return on capital employed, és a dir, el rendiment del capital invertit, que a la Siemens, en l'últim exercici, va baixar del 22% al 17%. Ja veuen, doncs, que la cosa no està per aguantar bromes com ara que ja s'ha acabat la recessió. O bé la cruel indicació que ha augmentat el consum elèctric quan, en realitat, el que ha permès al govern central via tarifes regulades és apujar la factura dels esclaus indefensos del mercat captiu. Ens poden dir el que cobren els consellers de l'executiva d'Endesa i per què tributen a Madrid, on no tenen cap client?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.