Rocallibres

Que els catalans hem tirat endavant per l'empenta pròpia, i fins i tot contra nosaltres mateixos, és cosa sabuda. Que l'Estat no fa els deures de respecte mínim és notori, i sovint sembla que l'esperit del Decret de Nova Planta agafi cossos diferents. Persecució a les Balears, a l'Aragó, al País Valencià, al Principat. I una mostra més, adaptada a la modernitat, és que a la biblioteca digital que promou el Ministeri d'Educació i Cultura, dels 200 mil títols de què disposarà no en tindrà cap en català, ni en cap altra llengua que no sigui l'espanyola. El més trist és que a força de cops ens hauria sobtat més que n'hi hagués. Escric això mentre al costat tinc El llibre: El Celler de Can Roca, que després d'El Somni (l'experiència artisticoculinària) posa al dia el meravellós treball de literatura sobre el millor restaurant del món que va fer en el seu moment Jaume Coll. El llibre és una autèntica joia per a qualsevol amant de la gastronomia, aquest gran motor que ens situa al món, gràcies a l'enginy, talent i vàlua dels nostres cuiners. En el cas dels germans Roca, a més de l'encert i constància que fa de la seva cuina una experiència total, vull fer notar també el seu esforç editorial. I és que la versió catalana d'aquest llibre està editada per Roca Llibres. Malgrat que els catalans hem donat el Llibre de coch i el Sent Soví, i tota la literatura gastronòmica seminal europea a l'edat mitjana, malgrat que enlluernem el món amb estrelles i referències de tot tipus, encara hem de demanar perdó per poder disposar en la nostra llengua dels llibres que recullen aquesta etapa gloriosa de la cuina catalana. Encara ha de ser el cuiner, els germans Roca, qui confiïn més en els seus clients i seguidors que no pas l'expert editor, que sap que en espanyol, anglès, portuguès, coreà, traurà més suc que no del català. El cas és que el llibre, malgrat que és un objecte exquisit, de maquetació, fotografia i textos excepcionals, amb pinzellada afegida de Fonalleras, no té cap problema de venda, ans al contrari. És clar que tot el que es posin al cap els Roca, també gelats, o entrepans, que els acosten al gran públic, els sortirà bé. Però és d'agrair la sensibilitat, esforç i risc editorial, quan als ministeris tan els fa que perdem el nom de cada cosa, el nom de cada plat.