85.000

Més de 25.000.000 milions de visites anuals, una mitjana de 85.000 visites al dia, 3,6 milions de carnets d'usuari, prop de 52.000 activitats, 3,5 milions d'usos d'internet, un milió de serveis de préstec, 4.500 ordinadors... Són algunes de les xifres que resumeixen l'activitat de les prop de 351 biblioteques públiques de Catalunya durant l'any passat i que s'han presentat aquesta setmana. Unes xifres que poden sorprendre, sobretot les 85.000 visites diàries, i que permeten constatar que es tracta d'una activitat que no es pot menysprear. Com tampoc és gens menyspreable que durant els últims cinc anys Catalunya hagi guanyat prop de 500.000 lectors de llibres fins aconseguir que dos de cada tres catalans en llegeixin algun. I que els catalans que tenen aquest hàbit, llegeixin una mitjana de 4,3 llibres l'any. O que un de cada sis lectors llegeixi més de sis llibres l'any. No són xifres insignificants, però potser sí que són sorprenents. Sobretot si tenim en compte que encara hi ha 2,5 milions de catalans que diuen que no llegeixen ni un llibre al cap de l'any i que moltes llibreries no han pogut esquivar la crisi fins a la seva desaparició. Ja se sap que les estadístiques són les estadístiques i que cadascú les interpreta en funció dels seus interessos. Com se sap que els 25 milions de visites que reben les biblioteques catalanes no són només per anar a llegir llibres. Com se sap que malgrat totes les dificultats, hi ha llibreries que se'n surten. Algú pot pensar que si l'activitat de les biblioteques va a l'alça, és en detriment de les llibreries. I és cert que molts lectors han fet el salt cap a la xarxa de biblioteques per esquivar la crisi. Però abans que res, el que cal és inculcar el gust per la lectura. Després ja arribarà si el llibre es va a buscar a la biblioteca o es compra en una llibreria o es llegeix en versió digital. Del que es tracta és de promoure el gust per la lectura, on sigui i com sigui. I aquí les biblioteques juguen un paper fonamental, com ho demostren els resultats de la seva activitat. I ja que estem donant consells, si es llegeix en català, molt millor. Perquè cal recordar que només un de cada tres lectors diu que llegeix en català. O sigui, que queda feina per fer. Per atraure cap a la lectura els 2,5 milions de catalans que admeten que no llegeixen mai i per guanyar terreny als llibres en castellà.