Turisme temerari

Els esforços lloables del sector turístic de Lloret de Mar per buscar fórmules que serveixin per potenciar la qualitat de l'oferta s'enclouen els dits amb la trista realitat. Dos casos més de nois dramàticament precipitats des del balcó d'un hotel s'han estavellat aquests dies metafòricament damunt la mesa empresarial recentment constituïda per lluitar a favor de la imatge turística de la població. No es tracta ben bé de casos de balconing, és a dir de salts voluntaris amb l'objectiu d'anar de l'apartament a la piscina sense agafar l'ascensor. No, ara estem parlant d'accidents, perquè els dos joves turistes van caure del balcó mentre s'amagaven del professor, encara que el resultat s'hagi de lamentar igualment. Però en quin estat pugen els nois a les habitacions? Quin control exerceixen els professors que els acompanyen durant els seus viatges de vacances? Se'n preocupen els pares, a milers de quilòmetres de distància? Si Lloret vol posar fi a aquest problema reincident ja es veu que al capdavall es fa imprescindible també la implicació dels països emissors d'on provenen les víctimes, aquesta mena de turisme temerari que ja hauria de venir una mica alliçonat.