Atur i vasos comunicants
Les últimes dades sobre l'atur conviden no pas a l'optimisme però sí almenys a una certa esperança. Si hem de ser realistes, no hi ha gaire indicadors que ens portin a pensar que les coses milloraran de manera sostinguda i consistent. Però sembla que es nota un cert reviscolament i que alguns catalans i catalanes, encara que sigui amb comptagotes, poden anar reincorporant-se al mercat laboral. Les dades indiquen que la indústria i la construcció tornen a contribuir també a la disminució del nombre d'aturats, per bé que l'autèntic motor és el sector dels serveis, vinculat estretament a l'estacionalitat turística. Caldrà veure com evoluciona l'estadística un cop tornin els mesos amb erra, però si es consolidés una certa estabilització de la greu malaltia del mercat laboral català, seria poc recomanable que l'exterioritzéssim amb gran faramalla. La nostra sort no deixa de ser, en bona part, la dissort d'altres. Ja ens va passar a mitjan anys noranta, quan vam remuntar a la ressaca de la gran festa postolímpica en part perquè la terrorífica guerra dels Balcans ens va eliminar de cop la puixant indústria turística de la costa adriàtica.
Han passat un parell de dècades i, sense restar mèrits a la immensa professionalitat i preparació del nostre sector turístic, una autèntica potència mundial, seria ingenu no tenir en compte que l'únic motor econòmic català que encara no ha fet pana es torna a beneficiar de qüestions geoestratègiques. Tunis, Egipte, Turquia, Síria i encontorns, fins i tot Grècia, no són destinacions ara mateix gaire sovintejades per l'estiuejant. Trist, injust, inefable món dels vasos comunicants.
