El fals

Una vegada van inter­pel·lar el can­tant Rai­mon: “Vostè canta aques­tes cançons sobre el fet que plou, que fa dies que plou i no es pot tre­ba­llar, i s'eri­geix en por­ta­veu dels cam­pe­rols, però quan plou el més pro­ba­ble és que vostè esti­gui tan tran­quil esti­rat al sofà de casa seva...” El peri­o­dista volia posar en evidència, sense gaire traça, aquell can­tant amb sim­pa­ties comu­nis­tes. Rai­mon, sense caure en la pro­vo­cació i posant-hi iro­nia, li va con­tes­tar que tot i que ell no era el sol havia escrit cançons sobre boni­ques postes de sol. Apro­fi­tar-se dels altre és lamen­ta­ble, però no sen­tir indi­ferència davant els mal­de­caps dels altres és, segu­ra­ment, la marca essen­cial de la huma­ni­tat. Sem­pre he pen­sat que això és el que feia el tal Enric Marco, aquell ora­dor extra­or­di­nari, un home menut ara total­ment deni­grat com un esta­fa­dor vul­gar, que va pre­si­dir durant anys l'asso­ci­ació de super­vi­vents dels camps nazis. El drama, ara ho sabem, és que el senyor Marco no va estar mai inter­nat en un camp d'exter­mini. Ara bé, ningú com ell va aju­dar a man­te­nir viu el record de l'holo­caust en les seves audiències, molt sovint estu­di­ants de secundària. Volia trans­me­tre a les noves gene­ra­ci­ons la rea­li­tat d'un hor­ror que havia dei­xat escas­sos super­vi­vents, molts dels quals havien que­dat muts davant la mag­ni­tud de l'experiència vis­cuda. La desgràcia, però, és que el relat tes­ti­mo­nial ha de poder ser veri­fi­ca­ble. Altra­ment, tot sem­bla un patètic joc de ficció. En el cas de Marco els límits són difícils d'esta­blir. Al meu enten­dre es con­si­de­rava un artista com­promès, és a dir, un per­sona que, cons­ci­ent­ment, posa els seus recur­sos expres­sius al ser­vei d'una causa. ¿Quants n'hi ha hagut d'aquests, fos quina fos la natu­ra­lesa de la causa? Sem­pre he pen­sat que aquest era el cas perquè, inva­ri­a­ble­ment, Marco començava els seus emo­tius relats amb la mateixa fórmula: “Vinc a donar veu als que ja no en tenen.” Havent fet aquest adver­ti­ment es llançava a par­lar en nom de tots, ell inclòs. Se sen­tia l'ins­tru­ment d'una bona causa. Com a super­vi­vent, Marco era fals, però en la seva acti­vi­tat no era pas exac­ta­ment un esta­fa­dor.