Retards acumulats
L'ajust intens de la despesa pública paral·lel a la crisi, una sèrie de dèficits estratègics acumulats dels quals n'hem de ser conscients, que d'alguna manera cal inventariar. Això afecta moltes economies europees i també l'espanyola en general. El fenomen es pot veure com un sacrifici del mitjà i llarg termini pel curt però amb implicacions ben rellevants pel futur. De fet les economies han sacrificat normes pel creixement sostenible a mitjà i llarg termini, fins i tot en termes de competitivitat, cosa que es pot aguantar 1 o 2 anys, però 4-5?
A l'economia catalana això ja la va començar a afectar des dels ajustos de 2008-2009 i potser amb més intensitat des dels de 2011-12. I hi ha prou evidències que la societat i l'economia catalana pateixen una endèmica, estructural, atròfia relativa de despesa pública (no de pressió global quant a tributs) en bona part pel nostre conegut dèficit fiscal amb la hisenda espanyola.
Tot inventariant aquestes mancances acumulades, doncs: una variable d'ajust sacrificada ha estat, potser encara més al llarg dels anys 2011-12, la inversió pública de la Generalitat en infraestructures, amb davallades de més del 50% en paral·lel amb la de l'Estat aquí. Fa un temps acostumàvem a partir del fet que la inversió pública en infraestructures de tota mena condicionava la nostra competitivitat a llarg termini i s'arribava a prendre un determinat percentatge del PIB esmerçat com a estàndard desitjable... ara gairebé oblidat, almenys temporalment.
Darreres estimacions de la Cambra de Comerç consideren urgents, tan sols per un bon funcionament de l'àrea metropolitana de Barcelona, obres per uns 5.000 milions: desdoblament del túnel d'Horta o del de Vallvidrera, accessos portuaris per a tren de mercaderies, tot el referent, de veritat, al corredor del Mediterrani... La Cambra de Contractistes d'Obra Pública també ha anat esbombant aquesta davallada, amb els seus efectes sobre les empreses i l'ocupació del sector.
Una altra línia d' actuació que ha resultat sacrificada, al conjunt de l' economia espanyola i a la catalana, ha estat allò dels objectius d'esforç en R+D. Recorden allò d'assolir un 2,5% del PIB dedicat per tal, també, de contribuir a la competitivitat internacional de la nostra indústria i serveis (productes i processos nous, per exemple)? Doncs bé, ja no en parlem gaire, d'aquest estàndard/objectiu, segurament perquè ha quedat llunyà donada la mancança en la contribució d'estímuls públics.
Penso que també es poden registrar retards en la formació de capital humà. Tan sols tres exemples: com ens ha evolucionat el pes de la despesa d'ensenyament dins el PIB total? Segur que amb un cert retrocés. I què dir-ne del que s' ha pogut esmerçar en polítiques actives i de formació? I no podem desentendre'ns de la pèrdua de capacitats i formació en el col·lectiu de funcionaris públics afectats per les reduccions de personal; a banda de la mancança per introduir efectivament sistemes d'estímuls en la funció pública.
Hom no sap el camí institucional i competencial per tractar-ho. Però m'ha preocupat fa ja un temps que els recursos per a la justícia no tinguin un tractament preferent com a tongades ha tingut la despesa social: aquesta ha escalat en 15 anys des d' un 25% fins al 55% del PIB i més i tot. Però no s'hi inclou el de justícia, al si d'una societat que cada vegada genera més conflictes laborals, mercantils, penals o familiars. Pel darrer aspecte puc partir d'un darrer avís del president Mas: “Si no se'ns dóna l'objectiu de dèficit que ara necessitem, no podrem estimular la nostra economia...”
Es tracta, doncs, de la disponibilitat de recursos per orientar amb programes de suport les empreses privades: a la seva internacionalització i exportació, també en finançament. Programes per moure cap a fusions. Ampliació del crèdit públic, Institut Català de Finances. Subvenció de suport a diagnòstics de millora d'organització... com a exemples. També en algunes d' aquestes línies hi ha hagut retrocessos. Cal tenir-ho en compte: en les rutes futures, esperem més normalitzades, trobarem aquests esvorancs que caldrà omplir. Quan es pugui...
