Goig de turistes...
que allò que ja incomoda molts barcelonins no acabi incomodant també els visitants”
Fa goig passejar aquests dies pel centre de Barcelona i observar que són pocs, per no dir ni un, els bars, restaurants o botigues tancats per vacances. Ara és precisament quan hi ha més negoci, quan la ciutat s'ha omplert fins a dalt de turistes (amb samarreta o sense) que amb el mapa a la mà recorren la ciutat, omplen les estacions de metro més cèntriques, baixen fins a les platges i aprofiten les rebaixes per fer les últimes compres.
Barcelona és una destinació turística consolidada. D'això ningú en dubta. Quarta capital d'Europa en pernoctacions internacionals, es troba entre les vuit ciutats europees amb encant, segons Lonely Planet. Quan parlem de turisme a Barcelona tot són rècords: rècord de visitants, de pernoctacions, d'ingressos, de creuristes... i això té un preu. Cada cop són més els barcelonins que se senten estrangers a la seva ciutat, que se senten expulsats dels seus carrers, sense el seu espai vital. Potser és qüestió d'acostumar-s'hi, però cal anar amb molta cura.
Barcelona, i també els barcelonins, no han de girar l'esquena al turisme amb la que està caient. Seria de bojos. És la principal font d'ingressos de la ciutat i això s'ha de cuidar. Però s'ha de tenir cura i no acabar foragitant els turistes. Hem d'evitar que allò que ja incomoda molts barcelonins no acabi incomodant també els visitants. Barcelona no pot convertir-se en un gran parc temàtic i perdre l'encant que la caracteritza i la fa especial. Milers de persones, de negocis, depenen del turisme. Per això el visitant ha de tenir el seu espai, i el veí de Barcelona també. La convivència és i ha de ser possible. Aquest és el repte.