La mort d'un parc

El barri de Sant Narcís durant molts anys va estar separat del centre de Girona. Un munt de vies i

les infraestructures ferroviàries de l'època formaven una gran barrera que partia la ciutat. La compra d'aquests terrenys a Renfe i la construcció del parc Central van canviar la connectivitat i van integrar al teixit urbà barris propers però que històricament quedaven allunyats. Aquell gran espai verd que era el parc Central va obtenir el premi europeu de l'espai públic urbà de l'any 2000. Fa cinc anys, però, va ser condemnat a mort per les obres de l'estació del TAV. D'aquell pulmó verd, gràcies a les protestes dels veïns del carrer Bisbe Sivilla, se'n van salvar engrunes de vegetació. Mitja dècada més tard es vol reordenar un espai que va canviar el centre de gravetat urbà; em temo, però, que d'allò que havia estat un parc no en quedarà ni el nom. Els models proposats no són d'un espai verd, ni de lleure; s'acosten més al concepte de zona de pas, de plaça dura, on el verd serà escàs o una anècdota. Tot indica que, amb les servituds relacionades amb les infraestructures del TAV, allò que s'hi farà únicament servirà per dissimular el que ja és un ferida urbana al centre de Girona.