Canvi climàtic, Bárcenas i Gibraltar

Aquests dies de vacances he tingut l'ocasió de parlar amb alguns amics pescadors de llagosta i la conversa ha girat al voltant dels problemes derivats del canvi climàtic. Amb l'Aleix i en Tolo, per exemple, hem comentat el gran augment de la producció-captura i les conseqüències que, en virtut de la llei de l'oferta i la demanda, s'han produït, posem per cas, a l'estat de Maine (EUA). Els crustacis en qüestió són ara assequibles. El volum de les collites ha passat de 28 milions de lliures l'any 1990 a 126 milions l'any passat. La causa és que amb aigües de temperatura més alta les larves creixen més de pressa. Però la demanda d'un producte que es considera de luxe i lligat a les celebracions no ha crescut, a més a més, per la crisi-recessió que ens afecta des del 2008. Els volums han pujat un 80 per cent, però els beneficis van de baixa. El 2005 el preu va arribar a 4,63 dòlars per baixar l'any passat a 2,69 i actualment a 2,25 dòlars. La caiguda dels preus ha causat un conflicte amb el Canadà, que té llagostes de closca més dura i, per tant, més difícils de transportar i menys obligades a vendre als restaurants locals. Enguany s'han establert límits a la quantitat que cada pescador pot servir i fins i tot a les plantes de cues congelades. De fet, cal treballar per encàrrec i sense passar d'una quota prefixada. Ho diu ben clar Garret Hardin en el seu llibre La tragèdia dels béns comunitaris: si no es marca un contingent màxim, s'acaben destruint els recursos comunals.

ja veiem, Doncs, que el Canvi Climàtic pot modificar les pautes establertes i alterar l'ordre de les coses amb unes modificacions per a les quals convé estar preparat. La Xina, per exemple, veient com s'esta fonent l'Àrtic, ha decidit fer un pas històric: ha fet salpar un mercant de 19.000 tones, el Yong Sheng, que des del dia 8 d'agost intenta obrir una nova ruta pel pas del nord-est, l'estret de Bering, i vorejant el pol Nord es vol presentar a Rotterdam en 35 dies. La ruta preferida actualment és la del Canal de Suez, que requereix 48 dies. Probablement no serà practicable tot l'any, però no deixa de ser un element nou de competència per a la via de Suez i, en conseqüència, per a la gran terminal de la Hutchison Whampoa de Hong Kong, que ha apostat per la seva gegantina instal·lació del port de Barcelona. Madrid, com de costum, no ha donat cap suport ni facilitat a l'opció de Barcelona, que sempre és la “malquerida” encara que s'hagi construït amb diner privat.

A BARCELONA SE LI HA NEGAT el pa i la sal i se'ns parla d'un corredor mediterrani d'ample de via europeu ad calendas graecas. No es presta ni tan sols, igual que a l'aeroport, un servei de duana suficient i l'accés ferroviari a la terminal l'ha pagat el Port amb els seus ingressos d'explotació portuària generats a Barcelona. En tot cas, mentre el món sencer està pendent del que pugui representar l'Àrtic com a via de comunicació o territori d'explotació de recursos naturals submarins, aquí, el govern central es dedica a revifar el conflicte hispanobritànic de Gibraltar. La premsa de Londres va reaccionar immediatament i va atribuir l'ofensiva al desig de tenir un enemic exterior que serveixi de cortina de fum i de maniobra de diversió d'un govern qüestionat per l'escàndol del cas Bárcenas, que segons els analistes britànics és un autèntic fangar de presumpta (per ara) corrupció de gerents i tresorers del PP que, des de fa més de 20 anys, repartien diners als màxims dirigents del partit. Són gent designada o ratificada durant el mandat de José María Aznar i que han conservat despatx a la seu del carrer Génova, cotxe oficial i retribució que els ha permès acumular autèntiques fortunes. Tota la cúpula dirigent sembla afectada per la repartidora. I la que proclama que ella no, és a dir, la secretària general, María Dolores de Cospedal, resulta que té a la fiscalia una investigació penal sobre el seu marit, que cobra 1,7 milions d'euros de Liberbank, l'entitat que va absorbir Caja de Castilla-La Mancha, símbol de l'autonomia que ella presideix, i que cobra també de Sociéte Génerale, que, casualment, rep l'encàrrec d'organitzar-li un roadshow a la City de Londres, un lloc on difícilment es pot fer entendre que s'hagi construït un aeroport sense avions ni passatgers i ocupat per una plaga de conills.

Segurament, Arriola, l'estrateg del PP, ha ideat, doncs, aquesta confrontació per desviar l'atenció del monumental afer Bárcenas. Recordo que, durant la guerra de les Malvines, jo escoltava la BBC i sentia que es referia sempre a l'exèrcit britànic en tercera persona i sense possessius. En canvi, RNE-TVE no parava d'expressar-se en termes d'“els nostres” i “els altres” i referint-se constantment als sanguinaris gurkhas (soldats professionals d'origen asiàtic). Potser és amb aquell record que avui es parla d'aliança hispanoargentina contra la Gran Bretanya, que, com ha dit Pérez Rubalcaba, malgrat fer costat al govern de Rajoy, no deixa de ser un acudit o un “ardor guerrero” com el del ministre Margallo. Curiosament, però, els britànics no han hagut de fer servir la tradicional diplomàcia de canonera, atès que la flota de SM ja tenia programades unes maniobres a Gibraltar amb la lògica col·laboració del govern espanyol, membre de la UE, i per tant soci i amic.

Regirant papers he retrobat la història de l'expedició de la Royal Navy al Pireu, el 1850, per protegir un comerciant gibraltareny. La gunboat diplomacy va bloquejar el port durant dos mesos. La justificació de l'acció militar va ser el civis romanus sum... Naturalment, avui seria impensable una operació d'aquesta naturalesa. Tanmateix, la carta d'un lector del diari Menorca deia que no ens podem jugar el turisme britànic. També Margallo, el ministre que enyora segons diu el vol directe Madrid-Berlín que es va establir en temps de Hitler, oblida que Iberia i Vueling no han pogut comprar cap avió i que ara ho faran pagant la British Airways com a soci majoritari de l'excompanyia de bandera espanyola i que a l'aeroport de Heathrow estan reduint ara els permisos de vol de totes les companyies. Finalment, el ministre Arias Cañete va dir que no li tremolarà el pols, però s'ha publicat que és president d'una empresa de bunquerització (venda de combustible de barco a barco) domiciliada a Ceuta. En nom de la transparència trobo a faltar un desmentiment enèrgic en cas que la informació sigui falsa, i personalment em costa creure que es pugui enviar la Guàrdia Civil a abordar un vaixell cisterna de titularitat espanyola. I, naturalment, Gibraltar hauria d'anar amb compte pel que fa a algunes activitats financeres o operacions de contraban.