Música i campanes
A Bellver de Cerdanya, a mitjans de mes, s'ha fet Trama. Primera mostra de músiques de les muntanyes d'Europa. Un èxit sense precedents. Gent pertot arreu, seguint amb fruïció, als espais públics, oberts o tancats, els grups procedents de Romania, Itàlia, Andorra, Portugal, França, Àustria i Catalunya, tant del nord com del sud. Una idea inèdita amb actuacions que, complementant-se, reforcen la idea d'Europa i que, en aquest sentit, esperen que la continuïtat assegurada per a l'any que ve l'assumeixi Brussel·les en els seus ajuts comunitaris.
A l'estiu tothom rivalitza per atraure gent a partir de la música i de la nostra variada riquesa cultural: ho fan pobles i ciutats, de la costa, de muntanya o de l'interior. Un propòsit excel·lent. No solament hem guanyat el carrer amb la festa –música, teatre, dansa, cant o el folklore més variat–, sinó que hem aconseguit que el protagonisme el tingui la gent. Un poble que és espectador i alhora actor del seu patrimoni és un poble viu, amb empenta i futur. Obert a les ambicions més agosarades. El lligam entre poble viu que riu i dansa i aprecia la cultura està vinculat al desig de ser lliure. Tot és creativitat. Lliures per ser més feliços.
Joves músics del Pirineu actuaven amb els qui de temps han maldat per arribar a un nivell que no fa tants anys no podíem ni somiar. Ara, joves i grans estan en un nivell extraordinari, rivalitzant en qualitat amb la música de so peculiar dels gitanos de Transilvània, dels sorprenents creadors músics austríacs, dels vinguts d'Itàlia o dels llocs esmentats. El Pirineu català ha sabut salvar la música pròpia i li ha donat una modernitat com qualsevol altra. Una sorpresa per a molts, no per a qui veu i viu aquestes contrades del país més enllà de l'esquí o del turisme passavolant.
Alhora l'actuació de dos mestres campaners, d'Os de Balaguer i de les Borges Blanques, obre una via musical inèdita. La idea que proposen té una ambició només apta per a agosarats. Pretenen recuperar de forma viva i activa els campanars de tot el país, per ser altre cop la veu del poble. No solament per marcar el temps amb un rellotge elèctric, sinó fer que les campanes i el campanar, el patrimoni més visible arreu del país, torni a tenir vida gràcies a l'actuació de voluntaris que toquin les campanes en dies assenyalats de festa, d'alegria, de celebració o de commemoració. Això és, Nadal, la festa major, l'Onze de Setembre o la data que en cada lloc hom consideri.
Qui ho pot fer? Qualsevol associació que es comprometi en ferm, des de centres excursionistes, escoltes, casals, castellers, sardanistes i jubilats a amants de la cultura del país. O, encara, gent que entengui que el campanar no és sinònim d'Església i parròquia, que ara pot ser patrimoni de tothom. La veu col·lectiva del poble.
Les campanes de l'Església de Talló de Bellver fendien el silenci de la nit. Aquí tenim un nou reclam cultural que pot ser sentit amb tocs de musicalitat lliure que s'expandeixen pel cel. En dies notoris, religiosos o no, en senyal d'avís com de l'antic sometent, o en dies clau, podríem recuperar un senyal cultural mil·lenari que ha marcat la nostra història fins ahir mateix. Tenim uns tresors que cal preservar i potenciar i que, a més a més, són senyal d'identitat i pertinença per a moltes persones.
Hem de potenciar projectes europeus des de la nostra forma pròpia de ser. En aquest país nostre des del campanar propi es veu el veí, diu la cançó; podem escampar als quatre vents que els anys de silenci i sotmetiment s'estan acabant per sempre més. Ser a Europa lliures i junts amb tothom amb campanes i música al vent.
