La cadeneta constituent
És el tema de l'estiu català i motiu de conversa en platges i muntanyes: “Ja us heu apuntat?”; “A quin sector anireu?”; “Teniu la camiseta?”... No cal dir gaire res més i tothom té clar que es parla de la Cadena de l'11-S i de l'adhesió a la Via Catalana. I la gent fa llista dels polítics que han confirmat l'assistència o la d'aquells que han marcat distàncies, fins dels personatges que mantenen l'ambigüitat, segurs que, a la cap i la fi, es tracta d'una convocatòria cívica i poc o gens importa el comportament dels pares de la pàtria, que en tot cas tornaran a demostrar quins són els darrers impulsos dels seus sentiments.
Més, l'evidència demostra que es tracta d'una crida unitària de la gent que aposta per una nova realitat catalana, que avui passa per l'exercici del dret a decidir i que entén la Diada com una jornada reivindicativa on els crits a favor de la independència formen part de la normalitat. Segur, ara la societat catalana necessita fer pinya, fer cadena, com a objectiu comú demostratiu que som i volem ser, deixant per més tard la confrontació partidista, que cal ajornar i saber separar de la pròpia Diada.
En la reivindicació nacional, és molt important escenificar la Via Catalana i reforçar el sentit de cadena unitària, de la mateixa manera que fou molt important aplegar un milió i mig de persones en la Diada de l'any passat.
Per això, costa entendre que hi hagi qui convoqui cadenetes sectorials, fins potser fetes de bona fe, que no contribueixen gens a enfortir el projecte. Atents, doncs, als errors de càlcul.
És fora de lloc que aquells que invoquen un procés constituent, des de l'esquerra i amb el lliri martirial a la mà, ara convoquin una cadeneta per encerclar la seu central de La Caixa, coincidint en dia i hora amb la Via. Diuen que només necessiten 2.500 mans unides i que quasi les tenen i que això, diuen, enfortirà el projecte general. Teresa Forcades i Arcadi Oliveres van lluny i creuen que el seu procés està beneït pels déus. Presumeixen de visió unitària i invoquen una estratègia de divisió; malament, aquest no és el camí. Potser la Teresa i l'Arcadi haurien d'endevinar que encara no és l'hora dels déus i que ara travessem la via dels homes i les dones.
