Gràcies, Doña Tita

“Artistes estrangers que dialoguen amb altres artistes catalans...” Bufa, l'agost s'acaba! Però quina altra activitat de baixa intensitat intel·lectual podríem fer encara? Un suggeriment: l'Espai Carmen Thyssen de Sant Feliu de Guíxols. “A la vora de la mar, les platges es deixen imaginar...” Com vostès ja saben, Carmen Thyssen és el nom artístic de la Sra. Tita, la mestressa del Mas Mañanas. Que sí, home, i tant que la coneixen. És aquell tro de dona que va arribar a miss España i es va casar en primeres noces amb un que cridava de mentida enfilat pels arbres. El seu últim marit –l'hereu de Can Thyssen, fabricants d'armes– la va retirar de la natura salvatge i li va deixar una col·lecció de pintura que ella ha anat col·locant (esperem que a bon preu) per diferents indrets de la península. “De les mirades apreses, la natura es retroba amb el món...” A Sant Feliu li ha tocat un Sisley, un Kandinsky, un Hopper i una colla d'obres més que fan una bona patxoca. Doncs bé, els suggereixo que hi vagin amb els amics. Tranquils, que hi ha aire condicionat. A la botiga, un consell: evitin els llibres seriosos, entretinguin-se amb algun de més ensucradet. Per exemple, aquell que li van editar, a la mestressa, els del Museu de Màlaga. L'identificaran pel color rosa txutxa (o rosa Tita, ara no ho sé...) i pels peus d'imatge: Borja, capitán azul; Borja, capitán blanco; Tita en Lugano; Tita en La Mina... Les pintures de les sales ja les visitaran a l'hivern. Gronxin-se ara amb els textos, oportuníssims per a un mes de mínim esforç. “La pintura vol acariciar l'ànima del color...” M'imagino la comissària, dubitativa, presentant-los a Doña Tita a dalt del iot i ella donant-li el vistiplau més entusiasta. –“Exacto, exacto...” I és que la pubilla de Can Mañanas, un cop baronessa, va decidir capbussar-se en l'activitat de teòric i col·leccionista del seu marit. I per si de cas se li escapava algun concepte, li devia anar d'allò més bé la vacuïtat del llenguatge explicatiu de l'art. “El diàleg sura en la llum...” Ara el seu Espai Thyssen ens estalvia a la resta dels mortals l'esforç de pensar i ens propicia una bateria de clixés mentals, just després dels diàlegs d'en David Güell a Plats bruts i abans del cucurutxo d'una sola bola que què us sembla si anem a prendre al passeig marítim?