Opinió

Un sofà a la riba

El 4 d'‘El Procés'

Assaboreixin-lo amb pausa, pel simple plaer de saber i compartir. De conversar i de divagar

Hi ha sor­pre­ses, aven­tu­res, mira­cles i també hi ha El Procés, la revista que va ser una sor­presa, que sem­blava una aven­tura i que es va con­ver­tir en un mira­cle des que va sor­tir el pri­mer número i sobre­tot ara, que, amb l'apa­rició del quart – el 4! –, arriba a la xifra entos­su­dida i ferotge de cent qua­ranta pàgines (i alguna més) amb un des­ple­ga­ment inu­sual d'assump­tes cul­tu­rals aptes per a tots els gus­tos. El Procés és una revista que neix en la xarxa i que, per ara, també ha tin­gut vida en paper, gràcies a les apor­ta­ci­ons d'empre­ses pri­va­des i d'enti­tats públi­ques, amb una vocació inex­pug­na­ble: par­lar d'allò que ve de gust, d'allò que satisfà la curi­o­si­tat o l'interès de les per­so­nes que la fan pos­si­ble, amb Quim Armen­gol al cap­da­vant i amb col·labo­ra­dors que són amics i a la inversa.

En aquesta entrega que els dic (http://​rev​ista​elpr​oces.​wordpress.​com/), hi ha, per exem­ple, un text emo­tiu d'Adrià Pujol sobre el seu pare, Jordi Pujol Cofan, cor­rec­tor històric de Pla, en el qual con­fessa amb humor i distància la per­ti­nença a una secta –la dels devots pla­ni­ans– que també tindrà com a sòcia la seva filla de cinc anys, quan la nena pugui entrar en l'uni­vers del de Pala­fru­gell gràcies al recull de tex­tos que un dia va publi­car l'avi Jordi. Un fron­tis­pici deliciós que obre un petit dos­sier sobre Pla. I n'hi ha més: s'hi con­te­nen, en El Procés, capses orde­na­des que tenen noms pro­pis: Lluís Solà, Camus, Fou­cault i Paso­lini, apro­xi­ma­ci­ons dis­cre­tes en la forma i ambi­ci­o­ses en el fons. Això, sense comp­tar els arti­cles espar­sos (sobre Ras­pall o Dalí, per exem­ple, o sobre el Càntic dels Càntics) i alguna peça abso­lu­ta­ment sublim i memo­ra­ble, per la qual paga la pena con­sul­tar, impri­mir i reve­ren­ciar la revista. És el llarg arti­cle que Eva Vázquez dedica a la poe­tessa Sibi­lla Ale­ramo, aque­lla que creia que “només l'amor ens trans­cen­deix”, a la seva lite­ra­tura i a les seves ardents rela­ci­ons amo­ro­ses.

El Procés és un des­co­bri­ment con­tinu d'illes en les quals hi ha el conei­xe­ment i l'angoixa, la joia i la reflexió. No se'l per­din. Cor­rin a des­car­re­gar-se'l. Assa­bo­rei­xin-lo amb pausa, pel sim­ple plaer de saber i com­par­tir. De con­ver­sar i de diva­gar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.