Mas Castelló resisteix

Al Mas Castelló, prop d'Orriols, un grup de joves contraris a la MAT intenten donar vida a una causa quasi perduda i a una masia abandonada. Són els vestigis més irreductibles d'una acampada que a finals d'agost es va celebrar al petit nucli de Fellines i que va incloure diverses activitats per donar cos i alè als que segueixen oposant-se a la infraestructura. Poble a poble, la resistència s'ha anat doblegant i en aquests indrets s'està a punt d'alçar la primera torre del tram definitiu. M'expliquen que els actes s'han desenvolupat sota l'amatent vigilància dels Mossos, que han pressionat, controlat i encerclat els participants i que, segurament per demostrar que hi ha aspectes essencials de l'Estat inaccessibles a les retallades, la mobilització policial ha inclòs la presència d'agents antiavalots i, fins i tot, d'un helicòpter.

No em negaran que sembla l'estampa actualitzada d'un d'aquells westerns crepusculars on la simpatia de l'espectador s'inclina finalment cap a la tribu assetjada. La meva informant em diu, indignada, que amb aquestes actuacions desproporcionades es pretén criminalitzar col·lectius que es manifesten de forma pacífica i legítima. És molt probable, i també ho és que qui els envia mai ha acabat d'entendre com l'oposició a les seves accions i concessions no és més nombrosa i més irada.

A Llagostera ens van dir que la línia de les Gavarres era fonamental per evitar els talls de subministrament a la costa i després vam quedar tots a les fosques perquè una nevada va esfondrar com peces de dòmino els precaris suports de les línies de distribució. Hem estat testimonis pacients de les vinculacions entre els més alts responsables polítics i les multinacionals elèctriques que, en agraïment als serveis prestats i per amorosir les doloroses conseqüències de la pèrdua de poder, sempre els reserven un còmode i ben retribuït espai als consells. Hem vist com el model de desenvolupament ens portava a una catàstrofe que ara va a càrrec nostre, i també com la construcció d'infraestructures passava per la caixa dels partits polítics que governaven. Ens han parlat d'un enorme dèficit tarifari mentre les corporacions paguen fortunes als executius i segueixen repartint dividends; també de l'esgotament de les fonts energètiques convencionals, del col·lapse econòmic i ecològic i de la manca d'eficiència, però, de moment, penalitzen l'autoconsum i bloquegen el desenvolupament de les alternatives. Seguim hipotecant el futur i sacrificant patrimoni natural però les millors firmes ens diuen que aquest no és el problema i que no cal ser llepafils. Volen que abandonem totes les altres causes, que ens agafem de les mans l'11, que ens centrem en una consulta que no ens deixaran fer el 2014 i en unes eleccions plebiscitàries el 2016; i qui dies passa anys empeny. És probable, però, que després de desempallegar-nos treballosament de la rèmora política espanyola descobrim que ens condicionen tant els poders econòmics com els polítics. Amb franquesa, de moment, jo portaria queviures als joves del Mas Castelló.