Opinió

la CRÒNICA

Mas Castelló resisteix

Al Mas Cas­telló, prop d'Orri­ols, un grup de joves con­tra­ris a la MAT inten­ten donar vida a una causa quasi per­duda i a una masia aban­do­nada. Són els ves­ti­gis més irre­duc­ti­bles d'una acam­pada que a finals d'agost es va cele­brar al petit nucli de Felli­nes i que va incloure diver­ses acti­vi­tats per donar cos i alè als que seguei­xen opo­sant-se a la infra­es­truc­tura. Poble a poble, la resistència s'ha anat doble­gant i en aquests indrets s'està a punt d'alçar la pri­mera torre del tram defi­ni­tiu. M'expli­quen que els actes s'han desen­vo­lu­pat sota l'ama­tent vigilància dels Mos­sos, que han pres­si­o­nat, con­tro­lat i encer­clat els par­ti­ci­pants i que, segu­ra­ment per demos­trar que hi ha aspec­tes essen­ci­als de l'Estat inac­ces­si­bles a les reta­lla­des, la mobi­lit­zació poli­cial ha inclòs la presència d'agents anti­a­va­lots i, fins i tot, d'un helicòpter.

No em nega­ran que sem­bla l'estampa actu­a­lit­zada d'un d'aquells wes­terns cre­pus­cu­lars on la sim­pa­tia de l'espec­ta­dor s'inclina final­ment cap a la tribu asset­jada. La meva infor­mant em diu, indig­nada, que amb aques­tes actu­a­ci­ons des­pro­por­ci­o­na­des es pretén cri­mi­na­lit­zar col·lec­tius que es mani­fes­ten de forma pacífica i legítima. És molt pro­ba­ble, i també ho és que qui els envia mai ha aca­bat d'enten­dre com l'opo­sició a les seves acci­ons i con­ces­si­ons no és més nom­brosa i més irada.

A Lla­gos­tera ens van dir que la línia de les Gavar­res era fona­men­tal per evi­tar els talls de sub­mi­nis­tra­ment a la costa i després vam que­dar tots a les fos­ques perquè una nevada va esfon­drar com peces de dòmino els pre­ca­ris suports de les línies de dis­tri­bució. Hem estat tes­ti­mo­nis paci­ents de les vin­cu­la­ci­ons entre els més alts res­pon­sa­bles polítics i les mul­ti­na­ci­o­nals elèctri­ques que, en agraïment als ser­veis pres­tats i per amo­ro­sir les dolo­ro­ses con­seqüències de la pèrdua de poder, sem­pre els reser­ven un còmode i ben retribuït espai als con­sells. Hem vist com el model de desen­vo­lu­pa­ment ens por­tava a una catàstrofe que ara va a càrrec nos­tre, i també com la cons­trucció d'infra­es­truc­tu­res pas­sava per la caixa dels par­tits polítics que gover­na­ven. Ens han par­lat d'un enorme dèficit tari­fari men­tre les cor­po­ra­ci­ons paguen for­tu­nes als exe­cu­tius i seguei­xen repar­tint divi­dends; també de l'esgo­ta­ment de les fonts energètiques con­ven­ci­o­nals, del col·lapse econòmic i ecològic i de la manca d'eficiència, però, de moment, pena­lit­zen l'auto­con­sum i blo­que­gen el desen­vo­lu­pa­ment de les alter­na­ti­ves. Seguim hipo­te­cant el futur i sacri­fi­cant patri­moni natu­ral però les millors fir­mes ens diuen que aquest no és el pro­blema i que no cal ser lle­pa­fils. Volen que aban­do­nem totes les altres cau­ses, que ens aga­fem de les mans l'11, que ens cen­trem en una con­sulta que no ens dei­xa­ran fer el 2014 i en unes elec­ci­ons ple­bis­citàries el 2016; i qui dies passa anys empeny. És pro­ba­ble, però, que després de des­em­pa­lle­gar-nos tre­ba­llo­sa­ment de la rèmora política espa­nyola des­co­brim que ens con­di­ci­o­nen tant els poders econòmics com els polítics. Amb fran­quesa, de moment, jo por­ta­ria que­viu­res als joves del Mas Cas­telló.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.