L'equilibri ecològic

Sense ànim d'aixecar polèmica ni d'entrar en qüestions transcendentals, voldria aclarir algunes qüestions sorgides arran del tractament puntual d'algunes acàcies dins de la ciutat de Girona. Abans de res, m'agradaria subratllar que l'Ajuntament de Girona no s'ha plantejat en cap moment eradicar les acàcies de la ciutat, però sí que ens ha semblat coherent continuar amb les actuacions iniciades en el marc del projecte Respir, que inclouen accions puntuals en llocs molt determinats. Concretament, es tracta de fer actuacions dins el projecte de restauració i millora del camí del marge esquerre del riu Galligants, que forma part de l'itinerari Girona natura del projecte Respir. En aquest sentit, a finals de maig es va portar a terme un tractament herbicida pel control d'acàcies al marge esquerre del Galligants. El tractament consisteix a fer perforacions a la base del tronc de l'arbre i a aplicar el producte herbicida mitjançant injecció. Així s'evita la deriva que té lloc en tractaments polvoritzats i l'afectació indesitjada en les plantes circumdants. Sis mesos després del tractament es talla l'arbre sec, ja que la planta en aquell moment té un rebrot mínim –perd la gran capacitat de rebrot–. No obstant això, s'han de controlar periòdicament els rebrots i els plançons que queden a la zona.

Aquesta proposta concorda amb les línies d'actuació empreses pel Consorci de les Gavarres i per la UdG en relació amb la problemàtica de la flora invasora. En alguns rodals o paratges situats en zones protegides com les Gavarres, o properes a espais riparis, aquestes actuacions són d'interès ecològic. Només cal passejar pel marge esquerre del riu Galligants per observar els rebrots d'aquesta espècie. Si no es tingués cura del manteniment d'aquest espai mitjançant desbrossaments periòdics, les acàcies podrien acabar desplaçant les espècies pròpies d'aquests indrets. L'Ajuntament ha tractat també altres zones del municipi com són la font del Ferro, un tram del Galligants aigües amunt de la font del Bisbe –moreres de paper (Broussonetia papyrifera)– i rodals dels boscos de Palau, com ara el bosc de la Pabordia. L'acàcia (Robinia pseudoacacia) està considerada una planta al·lòctona amb gran capacitat invasora, atesa la seva capacitat de sobreviure, reproduir-se i escampar-se pels nostres ambients naturals. En alguns casos, arriba a alterar-los o a transformar-los. Es reprodueixen a partir de la llavor i també rebrotant a partir de l'arrel. La producció de llavors és molt elevada i regular i presenten una gran vitalitat. Les llavors tenen una moderada capacitat de dispersió a través del vent, que pot fer volar el llegum, i ocasionalment poden ser transportades a través de l'aigua. La introducció de l'espècie al segle XVIII, conjuntament amb l'ús com a espècie forestal, va propiciar que ara es trobi totalment naturalitzada i que ocupi gran part dels ambients riparis. Les acàcies tendeixen clarament a l'expansió, sobretot en alguns ambients al límit del massís de les Gavarres.