Expliquem-nos!

Que difícil resulta escriure un arti­cle per publi­car avui, un dia que espero que, tal com va suc­ceir en la Diada de l'any pas­sat, faci història. El tema, natu­ral­ment, no pot ser altre que qual­se­vol que giri entorn de la situ­ació que tenim la gran sort i la gran res­pon­sa­bi­li­tat de viure. Sort perquè, en uns moments molt crítics, al menys tenim espe­rança, i això és més impor­tant del que ens pen­sem; i res­pon­sa­bi­li­tat, perquè del que passi només en serem res­pon­sa­bles nosal­tres. El món ens mira i de cap manera podem enviar un mis­satge ambigu o con­tra­dic­tori. El mis­satge ha de ser clar i nítid, com els que hem anat donant aquest dar­rer any.

Sí, el món ens mira, però el pro­blema és que no ens acaba d'enten­dre. La set­mana pas­sada, a París, una per­sona influ­ent i cre­a­dora d'opinió em deia que com és pos­si­ble que en una Europa on cada dia veiem res­sor­gir for­ces obs­cu­res que ens reme­ten a temps tràgics i fets abo­mi­na­bles, vosal­tres cata­lans, dins d'una Espa­nya que va saber fer una Tran­sició modèlica, una Espa­nya de cos­tums oberts i pro­gres­sis­tes mal­grat el govern que ara té (en les mani­fes­ta­ci­ons dar­re­res de gais i les­bi­a­nes hi havia alguns nadons amb un car­te­llet pen­jat on es lle­gia Made in Spain), com s'explica que sor­tiu amb la sepa­ració i amb el tan­ca­ment sobre vosal­tres matei­xos? Jo em pen­sava que Cata­lu­nya era el motor de cre­ació i d'inno­vació d'aquesta Espa­nya oberta!

No repe­tiré el que li vaig dir durant les dues hores llar­gues que va durar la nos­tra con­versa perquè no tin­dria prou espai i, molt espe­ci­al­ment, perquè és el que acos­tumo a escriure habi­tu­al­ment des d'aquesta tri­buna. En aca­bar el meu ampli catàleg d'argu­ments con­tun­dents, em va dir: “Imma, m'has con­vençut, estava molt equi­vo­cat i ara em sento molt a prop vos­tre, però em pre­o­cupa que no us sapi­gueu expli­car o que no us expli­queu sufi­ci­ent­ment a l'exte­rior. La gent ha de saber el que m'aca­bes de dir, i no ho sap. Només els arriba el que diuen els cor­res­pon­sals dels grans mit­jans de comu­ni­cació, la majo­ria resi­dents a Madrid i total­ment influïts per la premsa espa­nyola.”

Ens cal, doncs, orga­nit­zar una acció de comu­ni­cació inter­na­ci­o­nal a gran escala. El govern català té dele­ga­ci­ons a l'exte­rior, ben fet, però si us plau, que sur­tin de les qua­tre parets físiques o men­tals i dels cer­cles ja con­vençuts i que pas­sin hores argu­men­tant i car­re­gant-se de valor davant de cer­cles influ­ents i cre­a­dors d'opinió. És difícil? Sí, molt difícil, i això no ho pot fer una sola per­sona, ni tam­poc tres, ni qua­tre. Apro­fi­tem, per exem­ple, la nos­tra diàspora, jove, introduïda on viu i alta­ment entu­si­asta (només cal fer un cop d'ull als vídeos de la Via Cata­lana al món) i con­ver­tim-los en els nos­tres diplomàtics públics, que en els temps que vivim i amb els ins­tru­ments de comu­ni­cació de què dis­po­sem poden arri­bar a ser més útils que els diplomàtics clàssics, que han per­dut quasi tot el sen­tit... Fem ser­vir totes les eines de comu­ni­cació al nos­tre abast, que són mol­tes i molt valu­o­ses, i asse­gu­rem-nos que el que fem, com els múlti­ples vídeos en anglès que cir­cu­len per la xarxa, simpàtics, benin­ten­ci­o­nats i fins i tot molt útils, no només els veiem nosal­tres matei­xos. Altra­ment, la cadena humana rea­lit­zada per cen­te­nars de milers de per­so­nes, pot­ser mili­ons, que (amb el permís d'Obrint Pas) no es limi­ta­ran a con­tem­plar aques­tes hores que vénen, que bai­xa­ran al car­rer amb acti­tud unida, ale­gre i com­ba­tiva, tot un poble, entu­si­asta, pacífic, res­pon­sa­ble i com­promès en movi­ment, podria arri­bar a tenir un sen­tit equívoc que els nos­tres ene­mics farien ser­vir en con­tra nos­tre i dels nos­tres som­nis. Que aquest 11 de Setem­bre fem història. Bona Diada!