Aquesta cadena ja no la trenca ni Déu

De l'Assemblea de Catalunya a l'Assemblea Nacional Catalana han passat més de quaranta anys, i avui, que celebrarem una de les diades més transcendents del nostre present que ens ha de portar a un millor futur, és un bon moment per recordar els quatre punts de l'Assemblea, la plataforma unitària de l'antifranquisme que es va constituir a l'església de Sant Agustí del barri del Raval el 7 de novembre del 1971 i de la qual l'ANC es pot considerar digna hereva. Dels primers signants, molts ja ens han deixat, i altres com Jordi Carbonell, Miquel Sellarés, Pere Portabella i Rafael Ribó poden evocar l'esperit dels punts constituents que es resumien al crit de “Llibertat, amnistia, Estatut d'Autonomia”. A les acaballes del franquisme tocava demanar l'alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats, així com l'exercici de les llibertats democràtiques fonamentals –reunió, expressió, associació, manifestació i dret de vaga–; també es reclamava el restabliment de les institucions i dels principis configurats en l'Estatut del 1932 “com a expressió concreta d'aquestes llibertats a Catalunya i com a via per arribar al ple exercici del dret d'autodeterminació”. I, finalment, un punt que el temps ha deixat per a millors ocasions: “La coordinació d'acció de tots els pobles peninsulars en la lluita democràtica.” Ja fa temps que hi ha poca relació amb andalusos, gallecs i bascos, i, el que és més greu, també l'estem perdent amb mallorquins i valencians. La realitat és tossuda i segurament el camí que marca ara l'ANC és el més raonable i factible. En tot cas, aquesta organització, fundada el 30 d'abril del 2011, ha aconseguit al marge dels partits transmetre l'objectiu d'assolir la independència de Catalunya definint-se com una assemblea popular, unitària, plural i democràtica. Davant la pèrdua generalitzada de confiança en els partits tradicionals, davant els casos de corrupció entre els polítics, davant el convenciment que una altra política és possible, l'ANC ha agafat el llunyà testimoni de l'Assemblea i ha traslladat la necessitat de canvi a la societat, per sobre d'ideologies i de sigles. Avui serem centenars de milers donant-nos la mà des del Pertús fins a l'Ebre, i aquesta cadena ja no la trenca ni Déu.