Disparin contra el llenguatge
No es pot presagiar res esperançador d'un marc polític violent com el nostre, en què el llenguatge pateix un alt grau d'intoxicació. Sense eludir que tots els poders (tots!) se senten temptats de tenir un cert control sobre els diccionaris, les enciclopèdies i els diagnòstics hegemònics de la realitat, resulta alarmant la llicència absoluta que l'unionisme (tant de dreta com d'esquerra) s'ha autoconcedit amb relació als usos i imposicions del llenguatge.
Fa encara relativament poc, en aquest sentit, el Diccionario de la Real Academia de la Lengua ens obsequiava amb un precedent palmari: amb la modificació manipulada i manipuladora de l'entrada nacionalidad. Aquesta pràctica té, és clar, una dilatada tradició. Si no, tampoc s'explicaria per exemple que en l'imaginari social i cultural de l'Estat el terme nacionalisme hagi perdut tot valor de substantiu i tingui sobretot una funció adjectiva, de caire pejoratiu, orientada a designar els nacionalismes basc, català o gallec, però mai el nacionalisme espanyol, que amb la voluntat de ser invisible i passar inadvertit deixa de tenir nominació.
El procés sobiranista ha significat un accelerador de partícules dels pitjors tics de l'unionisme. Primer va ser l'unionisme de caverna, que, atapeït de descendents de nazis i falangistes, va acusar el sobiranisme de ser nazi i de ser falangista. Però ara, en una vella estratègia de botxí que es fa passar per víctima, l'unionisme d'esquerres i suposadament civilitzat també parla obertament de totalitarisme sobiranista. No hi fa res que les dades positives de la realitat apuntin en una direcció contrària. No hi fa res que l'argumentari del sobiranisme sigui polític i que les reivindicacions de centenars de milers de persones es regeixin per un civisme impecable. No hi fa res que els conats de violència estiguin protagonitzats per membres d'extrema dreta que són parents de ministres i d'alts càrrecs institucionals i que pel que sembla fins i tot gaudeixen de la potestat d'amenaçar públicament. La sentència, com en els mons invertits de Lewis Carroll, és prèvia a la hipotètica culpabilitat. El totalitarisme sobiranista és el nou mantra de l'unionisme. És un concepte que s'alimentarà d'altres afluents. Com ara l'espiral de silenci que la majoria silenciosa de la població catalana pateix un cop emmordassada pel sobiranisme extorsionador. El llenguatge mai no és neutre. L'abús del llenguatge tampoc, i sol abonar el terreny de la violència.
