Matances al súper
Soldats d'un exèrcit irregular irrompen en un centre comercial de Nairobi amb el propòsit de matar com més gent millor. I per estalviar la mateixa sort als musulmans, fan un test d'urgència abans del tret final: els qui no sabien dir el nom de la mare del profeta, o cert passatge de l'Alcorà, eren eliminats. Aquesta és una imatge molt poderosa, que no pot passar desapercebuda, perquè és la de l'islam que ve. Si un espavilat hagués tingut la sang freda de replicar els assassins amb l'oportuna frase alcorànica “No pot haver-hi coacció en matèria religiosa” (2:256), tantes vegades citada a Occident com desmentida pels fets, segur que hauria fet la mateixa fi que tots els altres kuffar, és a dir infidels. La propaganda pel fet, en aquest cas, ens estalvia els sofismes dels predicadors, i és molt més efectiva. “Eren fonamentalistes islàmics llampats. Només disparaven contra tothom”, aquesta frase atribuïda a un supervivent és el resum perfecte de la situació, i no ens ve de nou: l'hem sentida tantes vegades que ens hi estem acostumant perillosament. El partit dels experts que, en casos així, sempre troben excuses en els qui maten i culpabilitat en els qui són morts, com és habitual reincidiran a desviar l'atenció cap a la intervenció de Kenya en el territori on en altre temps hi havia un estat que es deia Somàlia, o a l'ajuda que Kenya rep d'Israel en qüestions de seguretat, o a l'escandalosa pobresa que hi ha en suburbis propers a les botigues atacades; però la qüestió de fons és que aquesta matança forma part d'un projecte de desestabilització de totes les estructures d'estat que mínimament funcionen encara a l'Àfrica, un projecte que implica dificultar el comerç, el turisme, els intercanvis culturals, la presència d'informadors i les activitats humanitàries, en àrees ja prou pobres i mal governades. I quan es confirmi la presència entre els atacants d'individus provinents de països occidentals, siguin de la diàspora somali o autòctons conversos a la ideologia de l'extermini, haurem de tornar-nos a preguntar què signifiquen aquestes idees que ens tenen tan captivats, com la integració, la tolerància i l'educació per la pau, si resulta que, en les nostres confortables societats, també estem criant assassins i exportant mercenaris a totes les guerres que en diuen santes. No hem vist res a Nairobi que no puguem tenir a casa qualsevol dia, perquè encara no ens ha passat pel cap que podem fer alguna cosa per impedir-ho.
