En xarxa

Segurament algú altre ja ho ha verbalitzat o posat negre damunt blanc, però fa dies que em balla pel cap una sensació que vull compartir. Les xarxes socials, la tecnologia aplicada a la comunicació i a la informació, és útil per a la transformació? En tinc dubtes.

Si bé és cert que ens ha servit per convocar-nos, per denunciar el que ens preocupa o ens indigna, també ha suposat un bombardeig contraproduent en moltes ocasions. I el que més em desconcerta, crec que ens ha anestesiat. Miraré de raonar-ho.

Penso que molts cops, des de la comoditat del sofà, la taula del despatx o l'aula universitària, ens resulta molt fàcil denunciar allò que no ens agrada del sistema. Fem grans escarafalls, deixem sentències agudes per a la posteritat. Però la protesta queda allà, en una piulada o en un paràgraf de Facebook, i com a molt ens vantem de la proesa. I el més trist és que mostrem una gran incapacitat per unir-nos a la vintena de persones que un divendres al matí es troben a les portes d'una entitat bancària, amb les seves samarretes verdes, per cridar contra els desnonaments. O ens incomoda reservar-nos un dissabte al vespre per concentrar-nos a una plaça qualsevol i fer sentir la nostra veu en defensa de l'ensenyament públic de qualitat.

Trobem en l'onanisme d'escriure aquella frase afortunada el consol d'esperit que segurament tenen les responsabilitats socials d'empreses que amb la mà dreta deixen sense aigua potable poblacions indígenes a milers de quilòmetres, i amb l'esquerra paguen beques a estudiants brillants perquè puguin tirar endavant projectes que queden preciosos en anuncis de televisió. Fa l'efecte que vivim instal·lats en una mena d'aparador, de lloc tranquil on lluir-nos, i ens costa encara una mica massa entendre que, si no ens traiem la mandra del damunt, no acabarem de reeixir. Cal acció, cal mullar-se, comprometre's i actuar. Encara que abandonem temporalment llocs de confort aconseguits durant molt temps. Perquè, oi que volem canviar les coses? O també és un posat?