Per un sí o per un no

El millor senyal que un sí a la independència guanyaria en un referèndum no deu ser només la gentada que es va donar les mans de punta a punta de Catalunya l'11 de setembre, sinó sobretot aquest entossudiment reconcentrat dels contraris a la independència a negar la possibilitat que es faci una consulta al poble català. Molt deuen témer els amidaments que se n'hagin fet si atenem a la virulència i la frontalitat de la seva oposició. Està clar que ningú convoca o permet un referèndum per perdre'l. Però també és cert que s'ha de tenir una certa confiança que abans de guanyar-lo o de perdre'l s'han de tenir arguments per convèncer d'una opció o de l'altra.

Tot això que val per la part no demandant de la consulta, però, també ha de valer per a la part demandant: no s'ha d'anar a una votació per perdre-la. I això s'ha de tenir molt en compte, sobretot, a l'hora de formular la pregunta i les possibles respostes: senzill i clar. Perquè ja s'està veient després del debat de política general que ha tingut lloc aquests dies que en els pròxims mesos la lluita se centrarà a enrevessar la pregunta i a multiplicar les possibles respostes. Si no pots evitar una cosa, embolica-la. O digues que el procés és molt complex, que és el que fa en Duran.

I llavors, en tercer lloc, però també simultàniament, hi ha la tàctica de la por: atiar-la amb les incerteses que comportaria la nova situació en el cas de guanyar el sí. Al llarg de la història, les disputes per la sobirania no han estat situacions agradables. I si la incertesa del resultat final i de les conseqüències fos un fre decisiu, no hauria tingut cap sentit haver d'anar a tantes i tantes guerres com hi ha hagut a tot arreu per resoldre-les. Si abans, a pesar de la incertesa de si es guanyaria la guerra per un territori, a vegades el propi, s'anava a morir, quina por ha de fer un referèndum en ple segle XXI? En lloc d'armes s'usen paperetes i s'accepta la victòria o la derrota sense víctimes mortals. Ara bé, com deia Bill Shankly del futbol, aquesta consulta no ha de ser una qüestió de vida o mort, sinó una cosa molt més important. I per això només s'hi ha d'anar sense refiar-se ni dels amidaments propis, amb una pregunta clara i un sí o un no com a respostes i amb arguments per a totes les incerteses, i encara que el camí sigui complex, que ho és, i no tot sigui fair play, perquè un referèndum no és una guerra, però pot ser molt més important.