No hi crec

Pen­sava que no ho faria mai, però hi ha moments que et sents en l'obli­gació de reconèixer ges­tos valents. Vagi per enda­vant que no sóc cre­ient, que sóc cons­ci­ent que Jorge Luis Ber­go­glio i jo tenim molt poques opi­ni­ons en comú en mol­tes coses, com ara enten­dre la sexu­a­li­tat (i modes­ta­ment penso que parlo amb la pro­pi­e­tat que em dóna la mica més d'experiència que tinc). Però avui no puc dei­xar de pas­sar el coratge que té des que el van ele­gir el màxim diri­gent de l'Església catòlica. Ja em va tocar el coret quan va dir que calia femi­nit­zar la ins­ti­tució. Però el que va pas­sar abans-d'ahir comença a fer molt bona pinta. El mateix dia en què coneixíem que la banca vati­cana havia mul­ti­pli­cat per qua­tre els seus bene­fi­cis, en aquests dar­rer any de crisi pro­funda, llança una nova bomba en forma de decla­ra­ci­ons per dir que la cúria vati­cana és la lepra del papat i mourà fitxa per can­viar-ho. El mateix dia que sabem que el banc del cler­gat s'enri­queix sense mesura, men­tre els seus fidels d'arreu del món moren de fam o se suïciden perquè no poden pagar la hipo­teca, Fran­cesc diu que farà tot el que pugui per can­viar-ho. I jo, que tinc un punt d'ingènua ide­a­lista, em pre­gunto com s'ho farà. Si no sap on para. Si s'ha begut l'ente­ni­ment.

A les corts al llarg de la història se n'han vist de tots colors. I vull pen­sar que ingenu del tot, algú que ha acon­se­guit ser on és, no en deu ser. Les grans con­se­cu­ci­ons de la història han arri­bat no només perquè algú s'ho hagi pro­po­sat, sinó perquè molts d'altres i de manera incon­di­ci­o­nal i ferma li han fet cos­tat. Jo no sé si Ber­go­glio acon­se­guirà femi­nit­zar l'Església o rege­ne­rar la cort vati­cana. Ni si són molts els segui­dors que s'hi posa­ran. El que sí em cos­tarà de veure és com s'ho farà en una ins­ti­tució tan mil·lenària­ment encar­ca­rada on, com segu­ra­ment molts d'ells deuen pen­sar, “abans que arri­bes­sis tu ja hi érem i quan mar­xis hi con­ti­nu­a­rem sent”. Jo exor­citzo la ingènua des­cre­guda que porto dins i li desitjo molta sort. In bocca al lupo!