Per favor, camuflatges, no

Aquest estiu a Menorca quan vaig anar al quiosc em vaig sentir perplex en assabentar-me que a les Balears ja no s'hi distribueix la premsa en català. En adonar-se de la meva vacil·lació, un conegut em va recomanar que comprés l'Interviu, però portava un suplement amb el títol de “culs” que recopilava 38 posterioritats de senyores famoses. I això em va fer dubtar. L'amable informant va insistir, però, de forma convincent, a fer-me observar que, abans del repertori de finals d'esquena, les primeres pàgines del setmanari sempre es dediquen a escàndols de corrupció inherents a la condició de polítics dels encausats o dels rengles de 400 indultats que cada any se'n van a casa amb la pasta gansa, a cavall d'una prescripció o del gran eximent que empara els defraudadors, estafadors o prevaricadors que, ja enriquits, fan el posat de ser més incorruptes que el braç de Santa Teresa. És així que les pàgines esmentades podien publicar la setmana passada que Bárcenas assegura que, amb Aznar, ell no estaria a la presó, perquè el govern ja s'hauria carregat les fiscals que porten el cas amb l'argument de la majoria absoluta. En lloc d'enviar SMS amb missatges de “sigues fort”, “aguanta i fes arribar el nostre afecte i suport a la teva dona”. L'últim encoratjament va arribar per mediació de Mauricio Casals i després d'un llarg silenci. Es veu que tampoc li fa gens de gràcia que M.D. Cospedal es refereixi a les seves percepcions com a “indemnització en diferit”.

En tot cas, Rajoy sembla que, en contestar la carta de Mas, hagi canviat la seva actitud d'hermetisme impenetrable i de passivitat que confiava en el pas del temps com a únic remei del problema. Ara ja es tracta de viatjar a l'assemblea general de l'ONU, al Kazakhstan (sense aprendre a pronunciar cap de les versions del nom del país on el president local regala abrics de pells als visitants –com Aznar– o prepara óssos narcotitzats per les caceres del rei), al Japó o a tot arreu on no es vegi forçat a parlar del cas Bárcenas. La idea central de la tournée era la de vantar-se d'haver sortit de la recessió i d'haver iniciat la recuperació. Ai, però, que poc que dura l'alegria a casa del pobre, perquè en tancar les dades del setembre, resulta que torna a créixer l'atur i que, per a la reactivació, son de la llarga! Per tant, potser ha estat una mica precipitada la decisió d'aplicar com a resposta de “diàleg” el constant principi de “als catalans, ni aigua”! O com va dir aquell ambaixador Gafo, número dos de la Marca España: “Esos catalanes de mierda no se merecen nada.” Llàstima que, després, de forma incoherent, no s'obliden de nosaltres i, ans al contrari, es dediquen a maltractar-nos “con el mismo denuedo con que antaño sus antepasados mataban sarracenos”, per exemple, quan Gibraltar era una plaça musulmana (s. XIII i XIV).

En realitat, tant els esclaus, com els condemnats a galeres històricament rebien atenció sanitària o alimentació a fi de seguir en règim d'explotació que enriquís de manera continuada els amos i senyors. Era per pur egoisme i afany de lucre que no els vampiritzaven totalment i de cop. En canvi, quan el sentiment impulsor és l'odi, s'opta per fer més mal, encara que això perjudiqui els propis interessos. Ja s'hi va referir Ramon Trias Fargas amb aquell títol tan eloqüent de la “premeditada asfíxia financera de Catalunya”, que és exactament allò que s'ha fet de manera sistemàtica encara que la igualació cap avall sigui també negativa, encara que en menor mesura, per al conjunt. És evident que al territori locomotora se li han d'aportar inversions i infraestructures que impulsin l'ulterior desenvolupament. Tanmateix, Rajoy ha reaccionat com els seus antecessors i coreligionaris (encara el recordo amb Piqué recollint signatures contra l'Estatut de Catalunya davant l'edifici i territori amic del Círculo Ecuestre) portadors tots plegats del virus de la catalanofòbia. La inversió del govern central a Catalunya ha baixat de 4.670 milions el 2009, que ja era una xifra irrisòria, injusta, insuficient i discriminatòria llavors i, s'ha reduït, en efecte, fins als insultants 944 milions del 2014. És a dir que, en lloc de corregir la infradotació i l'hostil menyspreu, encara s'agreuja el diferencial que ens pesa com una llosa i ens impedeix de liderar el creixement. El missatge és clar: la inversió es reduirà un 25,5% sobre l'anterior i ridícula quantitat prèvia. I dels deutes i de la disposició addicional tercera de l'Estatut, doncs no es paguen i a callar. Mentrestant, m'arriba la factura d'Endesa i de 5,43 euros he passat al mateix mes d'enguany a 8,87 euros (total 164,43 euros), un mes. Ja poden veure a favor de qui governa el PP. Als treballadors els rebaixa el poder adquisitiu de les pensions i als monopolis els deixa repercutir la multa (1.450 milions) pel tema del gas natural i Sonatrach a Algèria (error dels executius que ni tan sols es disculpen) i ens castiguen també amb el dèficit tarifari d'electricitat.

Ateses les circumstàncies, Rajoy va voler parlar de Catalunya amb gent representativa i va triar Fainé i Godó que s'apunten, si cal, a un bombardeig. La pregunta era si a Mas calia donar-li una sortida o fer-li com a Ibarretxe allò de deixar-lo inservible. Per fer el pont o la pirula, segons es prefereixi, tots tres van coincidir aparentment i ara veig que Duran i dos economistes (un d'ells amic meu del temps dels pantalons curts) s'apunten a la visió madrilenya de fatalisme, un en contra del que va escriure ell mateix, en sentit contrari, ara fa uns mesos. Llàstima que els càrrecs ben remunerats, les idees llavors defensades i els guardons i retribucions no hagin merescut una mica més de tacte per part dels interessats (sense cap significat maligne de la paraula). Però sí que caldrà veure quines adhesions indestructibles s'obtenen des de La Caixa i els seus satèl·lits o l'òrbita de La Vanguardia. Només perquè cada cos celestial estigui identificat i col·locat a la constel·lació triada per proximitat amb nuclis d'interessos que convé tenir identificats pel grau de compenetració amb tota la mena de ponts aeris i lligams amb alguna causa que convingui tenir localitzada abans de jugar la partida amb una samarreta que si es transforma en camisa vieja, convé que no hi hagi camuflatges.