Opinió

Grossa amb roba interior vermella

S'han fet silenciar les campanes
dels campanars més emblemàtics via denúncia

La decisió de Lote­ria de Cata­lu­nya de llançar el sor­teig de les fes­tes de Nadal, dit la Grossa de Cap d'Any, perquè se cele­bri el dia 31 de desem­bre, con­tri­bu­eix a con­ver­tir aquest dia, encara més, si és que ja no n'era prou, en un dels més atra­fe­gats de l'any. Sem­bla com si no fos­sin prou les tra­di­ci­ons i els ritu­als que s'aple­guen el 31 de desem­bre perquè, ara, a més, hi afe­gim una rifa que, segons les pre­vi­si­ons, serà un èxit i pot arri­bar a moure 30 mili­ons d'euros. El sor­teig de la Grossa de Cap d'Any se cele­brarà al matí del 31 i serà retransmès per Tele­visió de Cata­lu­nya. No se n'ha deci­dit encara l'hora exacta, però de ben segur que coin­ci­dirà amb el pas de, com diu Joan Ama­des, “l'ésser fantàstic més mons­truós que hagi pogut crear la fan­ta­sia més fecunda”. Perquè, com tot­hom sap, una de les millors hores per acu­dir a veure l'Home dels Nas­sos és a les dotze, del mig­dia o a mit­ja­nit. A par­tir d'ara, la Grossa i l'Home dels Nas­sos faran pare­lla. Per cert, no des­a­pro­fi­tem l'ocasió per fer esment de l'Home de les Ore­lles, no tan famós com l'Home dels Nas­sos, i que passa el dia abans.

A banda de la Grossa i de l'Home dels Nas­sos, espe­ci­al­ment enguany, el dia 31 de desem­bre hauríem de dedi­car un temps a interes­sar-nos per la resistència dels mes­tres de les Illes Bale­ars. El 31 de desem­bre del 1229 va ser la data de la con­questa de la ciu­tat de Mallorca pel gran rei en Jaume. I també a banda, sabem que el dia 31 de desem­bre, Sant Sil­ves­tre, és la festa major de les brui­xes, segons sem­bla, és el dia de l'any en què tenen més poder. Diu el refrany: “Per Sant Sil­ves­tre / entren les brui­xes / per la fines­tra.”

A mi, un dels cos­tums més curi­o­sos que es prac­ti­quen, encara en molt indrets, el dia 31, és el de fer el calen­dari de la ceba. Sense entrar en detalls, es tracta de pelar una ceba en dotze clo­fo­lles, una per cada mes de l'any, i afe­gir-hi sal. A l'endemà, es com­prova com s'ha dis­solt la sal sobre cada clo­fo­lla i s'esta­blei­xen les pre­dic­ci­ons per als mesos que seran més humits o més eixuts. Òbvi­a­ment, qui l'encerta, l'ende­vina. I sense dei­xar la cosa dels calen­da­ris, el que no acos­tuma a fallar mai és que el dia 31 de desem­bre és de trànsit entre l'any vell i el nou que ha de començar. Hi ha gent que té el cos­tum de guar­dar els calen­da­ris, però també n'hi ha que, a mitja nit, el tiren a la llar de foc perquè cremi. Diu el refrany: “El calen­dari nou / treu el vell de casa.”

En canvi, un dels ritu­als que con­si­dero més hipòcri­tes és el de men­jar dotze grans de raïm coin­ci­dint amb el toc de les dotze cam­pa­na­des. Doble­ment hipòcrita. Pri­mer, perquè la majo­ria de la gent que es menja aquests dotze grans no ha tas­tat el raïm en tot l'any ni té cap intenció de tas­tar-ne l'any vinent. És a dir, el con­sum de raïm es limi­tat a dotze grans a l'any. A més, és un ritual que em recorda el de la rosa per Sant Jordi perquè, ni el 23 d'abril hi ha roses a Cata­lu­nya (tret que siguin d'hiver­na­cle), ni el 31 de desem­bre hi ha raïm (tret que sigui del Vina­lopó o forà). I segon, perquè vivim en un país que ha fet silen­ciar les cam­pa­nes dels cam­pa­nars més emblemàtics via denúncia. I, sobre la cerimònia de la con­fusió que és la retrans­missió tele­vi­siva de les cam­pa­na­des, millor no comen­tar-ne res. Com tam­poc dels coti­llons enllau­nats.

Pel que fa al pre­sumpte ús de peces de roba inte­rior de color ver­mell, té més a veure amb els vicis pri­vats que amb les vir­tuts públi­ques. Es poden comp­ta­bi­lit­zar els qui­los de raïm que es con­su­mi­ran o els mili­ons d'euros que es recap­ta­ran a la lote­ria, però les mugro­ne­res i fun­des per al penis de color ver­mell reque­ri­rien un escru­tini secret. N'hi hau­ria prou a saber si la Grossa, aquesta figura folklòrica for­mada per una per­sona amb el cap ficat dins un gran cap de cartó que han fet pas­se­jar per mer­cats i altres esta­bli­ments comer­ci­als aquests dies, porta les cal­ces o els calçotets de color ver­mell.

Cap al tard del 31 un dels moments espe­rats del dia hau­ria de ser el mis­satge ins­ti­tu­ci­o­nal de Cap d'Any del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. Però, com el seu nom indica, el mis­satge de Cap d'Any té lloc el dia 30. No he entès mai per què el mis­satge de l'Onze de Setem­bre el fan el dia 10 i el de Cap d'Any, el dia 30. És clar que ho trobo millor que allò que va fer Juan Car­los: fer el mis­satge del 23-F la mati­nada del dia 24.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.