Els nostres veïns valencians

En l'actual cruïlla política i social en què estem ficats, no sé si és gaire pru­dent par­lar de Països Cata­lans, mal­grat la tos­suda rea­li­tat de cade­nes huma­nes o tron­tolls sísmics que en tes­ti­mo­nien la inqüesti­o­na­ble existència. El tronc comú d'un Jaume I el Con­que­ri­dor encara n'imposa el lli­gam històric i la ger­man­dat cul­tu­ral. Queda dit, doncs, que cata­lans i valen­ci­ans són molt més que veïns, amb llaços de pas­sat i vés a saber si de futur.

Aquest dime­cres pas­sat, el País Valencià ha cele­brat la seva Diada, que com­me­mora l'entrada del rei En Jaume a València. Jor­nada fes­tiva i ganes de gresca. I per a l'opo­sició política valen­ci­ana, que és tota menys el Par­tit Popu­lar, una diada amb bones notícies, quan el mateix dia es publi­cava una enquesta que pro­clama la cai­guda lliure dels popu­lars en la intenció de vot de la gent del país. Metros­co­pia, cul­pa­ble de l'enquesta, pro­nos­tica una cai­guda de quasi setze punts de l'actual equip gover­nant en com­pa­ració amb les autonòmiques del 2011, quan, mal­grat que esta­ven en el moment més àlgid del judici a Fran­cisco Camps, els popu­lars van acon­se­guir majo­ria abso­luta. Ara, amb la pèrdua d'uns catorze par­la­men­ta­ris, la gent de Fabra no podria man­te­nir el govern, fins i tot encara que tin­gues­sin l'ajuda dels vots de la UPD de l'ine­fa­ble Cantó.

L'enquesta fins i tot dóna dos par­la­men­ta­ris soci­a­lis­tes més i l'aug­ment impor­tantíssim de Com­promís i Esquerra Unida, que més que dobla­rien la seva força (de sis i cinc a tretze cadas­cun). El futur govern valencià que­da­ria molt obert i, en tot cas, posa­ria fi al corró dels manai­res popu­lars.

Des del propi error amb què el Par­tit Popu­lar ha admi­nis­trat les seves majo­ries abso­lu­tes, tot sem­bla indi­car que el teòric par­tit majo­ri­tari espa­nyol està en qüestió i que la revolta cata­lana només és la punta d'un ice­berg que no se sap valo­rar des de Cas­te­lla en la seva exacta mag­ni­tud. Ara més que mai els soci­a­lis­tes espa­nyols tenen el repte de saber entrar en el nou procés penin­su­lar o de per­dre l'opor­tu­ni­tat i ins­criure's en la caverna. Quan tot can­via, també els valen­ci­ans comen­cen a estar per la feina.