Informe incendiari

No vull saber quant ha costat, però, després de conèixer l'informe encomanat a l'Institut Cerdà sobre la gestió dels focs de l'Empordà del 2012, tinc el convenciment que és un de tants estudis, de part, que s'ha fet per tranquil·litzar consciències i per a la satisfacció i la complaença de qui l'ha encarregat, que evidentment és qui en surt més ben parat. Les crítiques apunten als alcaldes dels municipis afectats, com si fossin uns irresponsables sense prou coneixement dels seus municipis.

El treball s'ha basat en la documentació dels cossos d'emergències i entitats participants, informació publicada en els principals mitjans de comunicació i xarxes socials, a banda de vint entrevistes a persones d'entitats públiques i privades involucrades en la gestió de l'emergència. Enlloc diu que s'hagi trepitjat territori i que s'hagi fet un treball de camp. Tot plegat sembla redactat des d'un despatx de Barcelona a més de 150 quilòmetres d'on es van produir els incendis. I, és clar, el més fàcil ha estat responsabilitzat l'esglaó més dèbil de la cadena i més llunyà dels llocs del poder el país. És a dir, els alcaldes, que són els qui estaven a primera línia de foc.

Només a títol d'exemple, cito el que escrivia una redactora d'aquest diari els dies de l'incendi: “Els alcaldes de la zona afectada pel foc a l'Empordà se senten impotents davant l'avanç del foc als seus municipis i descriuen de dramàtiques i de caos les situacions que s'han viscut en les últimes hores, en què el gran incendi que crema des de diumenge al migdia no els dóna treva.” “Alguns dels batlles que han parlat amb aquest diari són molt crítics amb la gestió i la coordinació que hi ha hagut en l'extinció de les flames i es queixen que els bombers arribaven molt tard i que els veïns s'havien d'espavilar a lluitar contra el foc.”

Potser en lloc d'encarregar i redactar informes i grans plans centralitzats des de la llunyania de les comarques i amb una organització complexa, s'hauria d'escoltar més el territori dotant-lo de mitjans per poder fer una prevenció adequada, com ara la neteja de boscos, etc. En comptes de fer polítiques d'estruç per amagar equivocacions i desencerts, els responsables d'Interior haurien de reconèixer, com apuntava ahir el director general de Protecció Civil, els propis errors. Perquè de l'errada s'aprèn per poder rectificar i actuar diferent i millor en futures emergències.