La rifa. O se'ns rifen?

Dissabte al migdia. Un tomb pels entorns de la plaza de Callao, a tocar de la Gran Vía i de Sol. Comerç, a l'engròs i a la menuda. De roba, d'electrodomèstics i de queviures. Fins i tot, de llibres, de compradors d'or i de bacallà del bo. Plovisquejava però el tap de persones era colossal. Perquè, a més, és lloc de manifestacions. La cua, però, més massissa era la que duia als nous establiments de Doña Manolita. I és que els compradors de dècims de la grossa són multitud: gent que formava amb coratge, hom diria que ferms com voluntaris per allistar-se en una guerra, com ara la Guerra Gran d'aviat farà un segle.

Ignorant com sóc de jocs i tripijocs –només compro butlletes de rifes de paneres–, recordava, de cop, que l'ONCE havia estat guardonada amb el premi Príncep d'Astúries. Conec, de fa temps, i respecto l'obra social de l'ONCE, amb la qual he pogut col·laborar des d'angles ben diversos. Teresa Palahí, aleshores delegada territorial de l'ONCE a Catalunya, em va enviar, l'abril del 2008, un exemplar d'un llibre que recomano: Roc Boronat; el republicà que fundà el Sindicat de Cecs de Catalunya, obra rigorosa, de Jordi Amat i Betsabé Garcia. Com tantes grans històries del segle XX, has de tornar a passar per la dictadura de Primo de Rivera, per la República –que sempre trobes que la van esclafar perquè enriquia els que no eren rics ni hereus de nissagues de poder–, per l'exili interior de molts i l'exterior de molts d'altres que, com Roc Boronat, havien d'acabar morint els anys 60 a Mèxic. La iniciativa del Sindicat d'Invidents i del cupó per arrencar de la indigència els que no hi veien va ser una proposta republicana, avalada gairebé amb veu baixa pel president Companys perquè temia represàlies del govern de Madrid, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona, que té temptacions de recuperar referents sinistres com ara el de Juan Antonio Samaranch. Que la rifa es converteixi en el darrer reducte de l'esperança és perquè bancs i governs se'ns rifen. L'audàcia de Roc Boronat, que bé es mereixeria que li dediquessin un any sencer, però amb comissari digne, ens marca el camí. Per cert, republicà.