Coses de l'ortodòxia

La compareixença ahir en el Parlament de l'expresident de Caixa de Girona Arcadi Calzada havia creat molta expectació a la capital gironina. La veritat, no acabo d'entendre per què. A la vista del que vam escoltar en la compareixença, no n'hi havia per tant. Calzada va qualificar la gestió dels directius al capdavant de l'entitat de “correcte i eficaç”. Va deixar clar que les compres de quadres que feia Caixa de Girona a la galeria d'art de la seva propietat no es van fer, en cap cas, perquè ell fos president de l'entitat financera, sinó que venia d'una llarga tradició d'anys. També va considerar adequada la seva retribució de 160.000 euros anuals, en funció de la responsabilitat que tenia. Calzada va dir que no es pot posar en dubte el seu prestigi acumulat en anys “per dues o tres cosetes anecdòtiques”, però que si ara pogues corregir la seva actuació, i a la vista de les circumstàncies, hi ha coses que no tornaria a fer. Deuen ser la mena de coses que l'altre expresident de l'entitat citat al Parlament, Manel Serra, va qualificar de poc ortodoxes. Queda entès: són coses de l'ortodòxia!