Homo Sapiens
Català, anuncis i etiquetatge
quests dies fan a la tele un anunci que és el paradigma de la bipolaritat lingüística que pateixen molts catalans, fruit evident dels molts anys de repressió de la nostra llengua i de com han influït en tot plegat les diferents grans onades migratòries que, amb més que no pas menys dificultats, hem anat integrant els últims vuitanta anys. L'anunci en qüestió –m'en guardaré prou de dir-ne la marca, només faltaria– té la peculiaritat que té uns fragments en català –els del principi i al final en què es presenta el producte i es convida a consumir-lo– i un altre en castellà, una cançoneta enganyosa que acompanya uns dibuixos i en què se'n lloen les característiques. Tot plegat no tindria gaire més transcendència, si no fos que sembla ben evident que al darrere de la decisió de mantenir la cançoneta en castellà –i no haver-la traduït al català, com seria el més lògic, tractant-se de TV3– hi ha algú que va pensar que aquesta “perdria la gràcia” que tenia en l'“original”. Que el català, ja se sap, no serveix per a aquestes coses, que és una llengua massa seriosa. Allò mateix que continuen pensant alguns famosos presentadors de televisió que han passat per TV3 en el sentit que, per fer riure l'audiència, els bons gags han d'incloure alguna castellanada. Aquest plantejament no difereix gaire de les històriques afirmacions fetes, en plena transició, pel president del govern espanyol Adolfo Suárez, en el sentit que el català era una llengua molt respectable, però que no servia per a la ciència. El temps i els catalans li hem demostrat a bastament que no tenia raó, però ja es veu que encara queden uns quants acomplexats que creuen que el català “no té nivell” per a determinades coses. Acomplexats en el món de la publicitat i en el món empresarial en què, malauradament, encara hi continua havent molts empresaris que en dubten o, simplement, es neguen a etiquetar els seus productes en català i s'amaguen rere una llei massa permissiva per no fer-ho. Per sort de tots plegats –i mentre no arribi una llei molt necessària en aquest camp–, cada cop n'hi ha més que fan el pas endavant. I més que n'hi hauran.