Un litre i mig d'Homs

Vist periodísticament, l'article, encara que el seu contingut no sigui ben bé una notícia –és l'anàlisi i constatació de la personalitat d'un polític català preeminent–, hauria quedat millor publicar-lo l'endemà de la seva intervenció a l'auditori Josep Irla, de la Generalitat a Girona. En realitat, el conseller Francesc Homs no és un conferenciant professional, d'aquells que seleccionen dels temes els paràgrafs sobresortints per referir-s'hi repetidament, el més punxant per destacar-lo i el més dramàtic o cridaner per aixecar ovacions. Ell, públicament, parla del que coneix, del que li agrada i, és clar, conseller de Presidència, també ha de parlar molt del que toca. Documenta i estudia si convé el tema a parlar, però sense carregar les tintes de suficiència o erudició. Escoltant-lo hom s'assabenta del tema sense fer-se nusos a la gola. No, en absolut. Parla curosament i amb detall del que succeeix al govern i convé fer-ne difusió. Ni s'exalta, ni crida, ni cerca l'ovació fàcil, ni exagera, ni es relaciona amb fantasmes. Una punta d'ironia sucada amb una salseta d'humor, poc, fa que l'hora o l'hora i quart de la seva intervenció es faci curta. Ni crida, ni gesticula, ni riu de les seves pròpies paraules. Somriu amb naturalitat acompanyant la dicció en tocar un fragment graciós que al·ludeix als competidors polítics. Ni el més llançat dels oients ho pot qualificar de burla. Parlant s'endevina que no és un home fred. Ara bé, dedueixo que difícilment se li deu escalfar el cap.

A Girona, va sospesar els pros i els contres del procés de sobirania nacional que just ha començat i del qual una etapa decisiva ha de tenir lloc –s'espera– l'any vinent. Va valorar les nostres similituds amb territoris europeus i el Canadà i va rebutjar les agres opinions borratxes de tremendisme, que alguns deixen campar pel seu compte, en el sentit que Europa no acceptarà fàcilment una Catalunya sobirana. Europa, és ben sabut, no està pendent de l'evolució del procés. No som tan importants! El problema el tenim dintre de casa i amb els veïns del sud i occident. Les falsedats difoses corquen el que toquen.

Sols d'un tema Homs va fer èmfasi: “El procés per dotar Catalunya de l'anhelada sobirania és irreversible i imparable”, “repeteix el president Mas amb convicció”, va dir. El nom del president associat amb Francesc Homs em va generar, més que una idea, una divagació: amb el que han avançat biologia, bioquímica i neurotransmissió cerebral, de dues figures del govern de lideratge i eficàcia provats, de qualitats i peculiaritats distintes que es complementen, pregunto: es podria obtenir un cervell de líder polític “de llibre”? Ostres! Penso, però, que deshumanitzar ni que sigui la política, no pot ser bo. Deixem que els líders s'equivoquin –poc, si pot ser– com el que són: humans. Tinc la sensació d'haver-me passat: ho retiro! Marxant, doncs, un litre i mig de Francesc Homs al natural!