Reunions a Fonteta

Fonteta, petit poble al costat de la Bisbal, és de tant en tant notícia amb motiu de les reunions entre polítics i directius de grans corporacions que l'empresari Luis Conde organitza en el seu mas. El mas Anglada és escenari de diàlegs sobre el tema Catalunya–Espanya i la darrera vegada va ser el 15 de setembre coincidint amb l'inici de les veremes. La foto d'Esperanza Aguirre aguantant un penjoll de raïms és de les poques coses que van transcendir-ne. Sempre m'ha fascinat el desparpajo (permetin-me que ho digui així) amb què actua aquesta senyora, que es proclama profundament liberal però que des de la presidència de la Comunitat de Madrid s'esforçava a controlar Caja Madrid i decidir-ne les seves grans i fallides operacions financeres. El rigor i la seriositat als diàlegs del mas Anglada segur que els aporten altres assistents. És molt probable que el senyor Conde els hagi parlat de la història del mas. En el seu petit arxiu es conserva un interessant manuscrit dels segles XVII i XVIII molt ben estudiat i publicat per l'arxiver Santi Soler. Són anotacions breus sobre la vida del mas i de la família Anglada, amb referències al context històric que segur que interessarien als il·lustres convidats del Sr. Conde. “Tinch de fer memòria dels treballs tan greus que sofrim i patim”, escriu Francesc Anglada sobre els anys posteriors a la victòria de “los francesos y castellans” el 1714. Es queixa dels càstigs posteriors a la derrota catalana perquè els impostos eren tan alts “que Fonteta vingué tan pobre que ningú tenia punt de passar”. Els pagaments al rei deixaven “tota la terra etordida, pobra i acabada i... nos fa pobres... que no se pot viure de ninguna manera”. Les notes són directes i comenten també la presència de les tropes o els reclutaments forçats: “a 30 gener 1747 han agafada gent... que de lo 1716 ensà han agafada molta gent, i l'agafen de nits”. La darrera nota és de 1808. Pocs anys més tard el poble de Fonteta, fins aleshores un barri de la Bisbal, va prendre una decisió que també connecta d'alguna manera amb el tema de les reunions del mas Anglada. Es va separar de la Bisbal. Aconseguia la independència, diríem ara, després d'haver intentat de diferents maneres l'acord amb els seus veïns, després de segles de desavinences amb els bisbalencs per la manera de governar els temes del comú i els repartiments d'impostos. La història de qualsevol poble està plena de lliçons i ajuda a pensar, sempre que es vulgui pensar i aprendre, és clar.