No és qualsevol cosa

Quan a Grècia van tancar la ràdio i la televisió públiques, en primer terme un punt de gremialisme, i després un desconcert personal important, vaig demanar a molts amics què en pensaven. Tots coincidien: “Això aquí no m'ho puc imaginar.” Quan a la ràdio i la tele públiques catalanes, les retallades posaven i posen contra les cordes el model, el leitmotiv de la protesta passava per unes samarretes on es llegia: “Sense mitjans públics no hi ha democràcia!” I aquest és el gran què.

Aquests dies he estat al País Basc convidada per la Facultat de Periodisme de la UPV per parlar de periodisme de qualitat en llengües minoritzades. De com de complicat és mantenir el nivell i fer propostes atractives, competitives i de qualitat. I ara que penso en el tancament de la ràdio i la televisió públiques al País Valencià, en el que va passar a Grècia i en aquestes jornades, em vénen al cap tants mals pensaments... El que ha passat al País Valencià no respon a la crisi. És una decisió abominable, i política. Sentir el president dels valencians dir que abans de tancar hospitals o escoles ha decidit tancar els mitjans públics en llengua valenciana és, a banda d'un insult al bon gust i a la intel·ligència, una barbaritat. El govern dels aeroports sense avions i de la fórmula 1 deixa al carrer 1.800 treballadors i treballadores, però a més deixa sense un mitjà públic en llengua pròpia tots els valencians. Lamina de manera perillosíssima la democràcia, la capacitat d'un poble de disposar de mitjans que exerceixin de fiscals dels poders, de contrapoder.

Grècia semblava lluny, i ja ha arribat al País Valencià. Mirem d'entendre la necessitat d'un servei públic com els mitjans de la CCMA, i alçar la veu també en defensa dels propis. Hem aconseguit amb els anys crear un model sempre al servei d'una societat, i ara és aquesta societat que de manera responsable ha de donar senyals que això, com la sanitat o com l'educació, també ho considera pilar de la seva democràcia.