Carretons

S'han multiplicat de manera que la seva presència, el seu moviment continu amunt i avall pels carrers de les nostres ciutats, especialment els de Barcelona, ja no passa desapercebuda. Amb aspecte de timoners, de vells mariners, com si la mar els hagués tret, s'aferren al seu carretó de supermercat i com La Hispaniola naveguen cap a l'illa del tresor, talment personatges de Stevenson. Potser m'ajuda a construir aquesta imatge la calor caribenya d'aquests dies, que bat rècords històrics en ple mes de novembre del 2013. Ulls esperitats, cabells llargs, barbes imperfectes, o negres amb la samarreta oficial de Picasso. Estereotips ben reals, models per a una campanya publicitària del final de la recessió.

Amb els seus carretons travessen les famoses línies vermelles. Són fora del sistema, de tota renda mínima. Carreguen ferralla, però no són tan ambiciosos com els lladres de coure; arrepleguen plàstics, però no en fan prou per a un hivernacle; salven algun nino de peluix, i per bandera fan servir un pal d'escombra. Ataconats per les hipoteques, l'alcohol i la solitud, pugen voreres, creuen carrers fent travessa, aborden contenidors, s'hi aboquen buscant la vida.

I darrerament trobo que n'hi ha molts. Sísif no està sol. La seva càrrega, la seva pedra, s'ha multiplicat, més que no pas repartit, i els responsables de mobilitat tenen problemes afegits als de la convivència de vianants, motos, bicicletes i cotxes. Hi ha moviment comercial, però no necessàriament com l'havíem entès fins ara. Com si s'hagués promulgat l'abolició de l'esclavatge, aquests carretons encadenats a les grans superfícies han comprat la seva llibertat per un euro o per cinquanta cèntims i han trencat el cordó que només els deixava moure's entre detergents, paquets de galetes i congelats. Lluny de la mirada dels vigilants, corren com agents del CNI a sou de la NSA, i esdevenen un veritable exèrcit.

Però en això dels carretons alliberats dels supermercats també hi ha diferències. Hi ha aquests que es mouen com un sol home buscant la dignitat perduda, i hi ha aquells que viuen als aparcaments d'algun edifici, que només serveixen per traslladar la compra setmanal del cotxe fins als pisos, ara que les bosses de plàstic han començat la seva retirada. Diferències a carretades.