Mossos sota sospita

Segurament us reconeixereu en aquesta situació. Un dia en un semàfor se us apropa una persona que us neteja el vidre del cotxe a canvi d'una moneda. La condició precària del protagonista us commou i accediu a la transacció. La segona vegada que us passa, potser torneu a donar la moneda al netejavidres. El tercer cop li feu un senyal per tal que no us toqui el vidre, però ell hi insisteix. Quan ja us ha passat deu o quinze vegades, us emprenyeu amb ell i l'engegueu a fer punyetes.

Les persones que integren els cossos i les forces de seguretat pateixen el mateix procés, aquí i a la Xina Popular. El contacte diari amb la delinqüència, amb els baixos fons, amb la degradació, va laminant l'actitud vital dels agents, en una evolució que pot acabar amb la insensibilitat total davant les desgràcies humanes amb què han de conviure en la seva feina. I això porta a situacions com la del Raval, que ha posat a la picota tot el cos dels Mossos d'Esquadra.

Què fan les millors policies del món per combatre aquest problema? Dues coses. Per una banda, formació continuada. Seguint amb l'exemple inicial d'aquest article, necessitem que algú ens recordi que el netejavidres és una persona en situació d'exclusió social, que les oportunitats li són negades, etcètera, per evitar la reacció colèrica davant la situació repetida en el semàfor. El mateix passa amb els cossos policials. Cal una formació continuada perquè puguin evitar i resistir les dinàmiques negatives exposades.

La segona acció que les millors policies del món fan per evitar aquest problema és fer palès de forma explícita la voluntat de castigar i extirpar de forma fulminant i exemplificadora qualsevol comportament inadequat i excessiu. En casos com el del Raval, s'actua d'immediat, amb contundència, fins i tot a risc de ser injust amb els protagonistes i els seus responsables jeràrquics i polítics, perquè només una resposta ràpida i exemplar salvaguarda el prestigi i la consideració social del cos en qüestió.